La cancellera alemanya, Angela Merkel, es va mantenir ferma ahir, en la reunió de caps d'estat i de govern de la UE, a vetar l'emissió d'eurobons, malgrat la pressió del nou president francès, François Hollande, i del primer ministre italià, Mario Monti, que consideren que això ajudaria a estabilitzar l'eurozona i a reactivar el creixement. Merkel va tenir el suport dels països de la 'triple A' (Finlàndia i els Països Baixos), que temen que la mutualització del deute no els encareixi el cost de finançament i minvi la pressió sobre els països problemàtics perquè continuïn fent ajustos i reformes.
El nou president francès, François Hollande, demana mesures complementàries de l'acord sobre disciplina fiscal per a impulsar el creixement. I el nou ministre francès de Finances, Pierre Moscovici, explica que Hollande demana l'emissió conjunta de deute al Consell Europeu.
Però Berlín no pensa pas canviar de posició al juny, que és quan el Consell Europeu haurà de prendre decisions. Segons el número dos del Ministeri de Finances, Steffen Kampeter, l'emissió d'eurobons 'seria un senyal equivocat de tipus d'interès baixos, i eliminaria la pressió perquè les economies europees s'ajustessin'.
Alemanya tampoc no vol que al juny es discuteixi l'ús del fons de rescat per a injectar capital directament als bancs amb dificultats, si no hi ha un pla d'ajust dels estats, perquè la legislació de la UE no ho permet. Berlín tampoc no considera necessari relaxar els objectius de dèficit.
Pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, l'emissió conjunta de deute necessitaria debat i temps, perquè caldria decidir la mena d'eurobons que s'emetrien. Per ell, és més urgent assegurar l'estabilitat financera amb la intervenció del Banc Central Europeu (BCE).