L'economista Xavier Sala i Martín ha fet aquest vespre una primera valoració d'emergència al seu bloc del rescat bancari que, segons ha anunciat, completarà demà havent llegit tots els documents oficials. Però, d'entrada Sala i Martín considera que la xifra anunciada de 100.000 milions d'euros és una bona notícia perquè dóna coixí a la valoració del Fons Monetari Internacional, que era d'unes necessitats de capitalització bancària de 40.000 milions d'euros.
Segons Sala i Martín, 'els governs espanyols d'abans i d'ara havien comès l'error de prometre que cap banc faria fallida sense poder-ho complir per falta de diners. L'ajuda d'Europa era absolutament necessària.'
També valora positivament que el rescat i les condicions que s'han de negociar afectaran exclusivament en el sector bancari i que l'FMI hi participarà tan sols com a supervisor i no com a aportador de diners, fet que implicaria condicions en l'àmbit macroeconòmic.
En canvi, Sala i Martín considera dolent que l'ajuda s'hagi estructurat en forma de crèdit a través del FROB, perquè això farà pujar el deute públic en 100.000 milions d'euros (un 10% del PIB), perquè els diners s'hauran de tornar. I, segons l'economista, encara que les condicions del crèdit siguin favorables respecte les condicions de mercat, la pressió fiscal serà important i l'estat espanyol sofrirà més pressió perquè faci política d'austeritat. Per Sala i Martín, això no és bo.
Per tot plegat, considera que no s'aconsegueix el principal objectiu del rescat, que era'separar el problema del sistema financer del problema fiscal del govern', sinó tot el contrari. I conclou: 'Si Europa hagués nacionalitzat directament els bancs espanyols fallits (quedant-se el capital), avui podríem parlar del final de la crisi. No s'ha fet, i això és dolent'.