Un mes després de l'accés del socialista François Hollande a la presidència francesa, les eleccions legislatives d'avui són vistes com un test per confirmar, o no, la basculació de Franca cap a l'esquerra. Avui s'elegeixen els cinc-cents setanta-set diputats de l'Assemblea francesa, en unes eleccions per circumcripcions amb més de cinc mil sis-cents candidats. Les enquestes han observat una lleugera majoria per al Partit Socialista respecte a la dretana UMP, alhora que confirmen la tendència a l'alça de la ultradreta del Front Nacional, que ja va trencar el seu sostre electoral a les presidencials amb un 17,90%. Si es confirma la victòria de l'esquerra, per primera vegada en la cinquena República controlarà gairebé tots els poders del país: la presidència, el Senat, l'Assemblea i les principals regions i ciutats.
Els cinc-cents setanta-set diputats que ocuparan el càrrec els propers cinc anys s'han d'elegir a partir d'un complex sistema de circumscripcions electorals, basades en censos demogràfics. A més, per primera vegada en aquestes eleccions s'han creat onze circumscripcions per als francesos establerts a l'estranger.
Per a ésser elegit a la primera tanda, els candidats han d'obtenir la majoria absoluta dels sufragis (més del 50%) i com a mínim el 25% dels vots dels inscrits. Si no s'arriba a aquestes xifres, el diumenge següent es farà una segona tanda amb els dos candidats més votats a la primera, com també amb els candidats que hagin obtingut com a mínim el 12,5% dels vots dels inscrits.
A causa d'aquest sistema de funcionament, en les legislatives hi sol haver sempre algunes sorpreses. En les d'enguany, les enquestes situen en mala posició per entrar a l'Assemblea fins a sis antics ministres de Nicolas Sarkozy i alguns candidats a la presidència dels últims anys, com Ségolène Royal i François Bayrou. Però el cas més sonat és el de la dirigent del Front Nacional, Marine Le Pen, que pot quedar-se sense escó a la circumscripció d'Hénin-Beaumont per la decisió del cap del Front de l'Esquerra, Jean-Luc Mélénchon, de plantar-li cara allà mateix. Mélenchon i el socialista Philippe Kermel s’hi han posat d’acord per deixar fora de l’Assemblea Marine Le Pen.
La família Le Pen, amb tot, té una carta amagada. La néta del president del partit, Jean-Marie Le Pen, i neboda de Marine, Marion Maréchal-Le Pen, vol accedir a l'Assemblea com a diputada més jove (vint-i-dos anys) i per això es presenta a la circumscripció provençal de la Valclusa, sense cap lligam amb ella, però autèntic feu ultradretà: a la primera tanda de les presidencials, la seva tia hi va aconseguir el 31,5% del vot. El Front Nacional no té ara mateix cap representant a l'Assemblea.
En un sistema presidencialista com el francès, la composició de l'Assemblea no és tan determinant com en molts altres països. Tot amb tot, les eleccions legislatives tenen una importància capital per als partits que hi concorren: del resultat depèn la quantitat de diners que l'estat els aportarà els cinc anys següents, a raó de 44.000 euros anuals per diputat, de mitjana.