La Patum completa clou aquest vespre la festa més preuada dels berguedans: la Patum, declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2005. Des de dimecres i fins avui els carrers de la vila s'han omplert de fum i foc i d'un delit que omple d'orgull els berguedans.
Oferim un guia de la Patum a tots els qui aquests dies visitin la capital del Berguedà perquè els ajudi a entendre aquesta festa multisecular i a gaudir-ne.
Patum completa
És en la representació de la Patum completa, que es va fer dijous, i que es repeteix avui al vespre, que es pot copsar què representa de debò aquesta tradició per als berguedans. Hi participen els mateixos entremesos que al matí, però per comptes de fer una sola actuació en fan quatre. És impressionant el silenci sepulcral de la plaça, d'obligat respecte, quan l'àliga hi fa l'entrada per executar el ball més emotiu de tota la Patum. Després de la segona actuació i de la quarta s'executen els plens, una comparsa que mereix una menció a part.
El salt dels plens és el moment culminant de la Patum, una autèntica orgia de foc i d'emoció. El tabal fa el compte enrere perquè els llums de la plaça s'apaguin i, al ritme de la música, s'encenguin els fuets que porten el centenar de plens que omplen la plaça. Diu Agustí Ferrer, ex-batlle berguedà, que és l'infern per a qui ho veu, la glòria del cel per a qui ho fa. Aferrat a una parella, cada ple fa un volt sencer a Sant Pere en sentit contrari a les busques del rellotge. Cinc minuts que esdevenen una eternitat per als novells i un sospir per als més insaciables. Quan els llums tornen a encendre's, el goig dels patumaires és evident als qui es miren l'espectacle des de fora.
Quan la fortor de la pólvora i la calor de la multitud que omple l'espai demanen un respir fora la plaça, un glop de barreja és més que aconsellable. Racons com la Ginesta o cal Negre són ideals per a tastar aquesta beguda patumaire tradicional, a base d'anís i moscatell. Per a qui s’ho estimi més, els porrons de mau-mau de Cal Blasi, sota les arcades, també fan el fet.
Aclarida la gola, és el moment de tornar a Sant Pere i de voltar la plaça al ritme dels tirabols, sota el foc purificador i juganer de les guites. Qui pugui aguantar fins a les cinc de la matinada, a Sant Pere, hi trobarà encara un darrera festa: la Patum dels pobres, també dita 'dels borratxos'. No hi ha comparses, sinó músics, gent i el desig d'una última Patum.
La festa, per a tots els públics
Els més joves també viuen la seva festa divendres, amb la Patum infantil, de lluïment a migdia, i completa al vespre. Dissabte, a dos quarts de vuit del vespre, tabal, maces, guites i gegants recorren els carrers de Berga en una nova passada multitudinària. Com la de dimecres, aquesta s'acaba a Sant Pere, on els tirabols volten la plaça fins ben entrada la matinada. Paral·lelament, la festa continua a les barraques populars de l'avinguda del Canal Industrial.
Per a viure la Patum a fons i còmodament cal dur la indumentària apropiada: roba vella, calçat de canya alta, mocador i barret --que no sigui de palla. Aquests dos darrers elements són imprescindibles per a protegir-se del fum i del foc, sobretot si hom vol participar en el salt de plens. La rauxa, la paciència i el seny també són ingredients imprescindibles perquè tothom pugui gaudir saludablement de la festa.
En darrer lloc, cal tenir present que els berguedans obren la seva tradició més preuada a la resta del món. El respecte als espais, a les comparses, a la música i, en definitiva, a la gentada que omple Berga aquests dies és imprescindible per a mantenir, i fer-lo més gran, un dels espectacles més fabulosos dels Països Catalans.