L'ofensiva del PP balear contra la llengua no s'atura. El govern ha començat ara a enviar cartes com aquesta (pdf) als ajuntaments, escrites en català i castellà, recordant que la nova llei de la funció pública relega el català i deixa de considerar-lo un requisit, com fins ara, per a treballar en l'administració.
L'atac a la llengua ha deixat sol el govern de José Ramón Bauzá i ha dividit el PP. Les protestes al carrer han estat constants a tot el territori, al carrer i a les escoles. Una gran part de la societat de les Illes s'ha mobiitzat com mai per mostrar el seu desacord. Aïllat en aquesta croada, el govern comença ara un enviament de cartes als ajuntaments avisant-los que no complir la llei --aprovada al parlament sense cap suport-- suposarà una il·legalitat.
'Per si no bastava la fantasia de declarar que una llengua oficial no té perquè ser coneguda pels treballadors públics, ara obrin una creuada (paral·lela a la persecució dels llaços a les escoles) per advertir als ajuntaments que el Govern (el Govern propi, el govern dels ciutadans de les Illes Balears) considerarà il·legal que un consistori valori que és positiu per als seus ciutadans que els funcionaris locals coneguin la llengua pròpia (les llengües oficials, de fet, perquè el castellà està plenament garantit). L'autonomia local és pura entelèquia', escriu al seu bloc el diputat del PSM-IV-ExM Toni Alorda, que ha publicat la còpia d'una carta enviada a l'ajuntament de Santa Margalida.
Bauzá va actuar de manera similar fa unes setmanes, quan va començar una campanya amb milers de cartes enviades a centres escolars i famílies insistint en la possibilitat de canviar la llengua d'escolarització, després de constatar-se que una minoria de pares havien triat el castellà.
Informació relacionada:
Una sonora #siurelladavirtual per respondre l'atac al català a les Illes
El govern del PP relega el català a llengua de segona a les Illes
Jaume Font: 'Bauzá: l'any del desencís'
Joan Colom Ramis: 'Les protestes contra Bauzá assenten les bases d'un nou moviment'