CiU i ERC han acostat posicions aquestes últimes setmanes i alguns dels seus dirigents han insinuat un pacte de cara a la tardor. El refredament de les relacions entre CiU i el PP, el suport d'ERC, i d'ICV, a la proposta d'hisenda pròpia del govern i el creixent independentisme de la societat han marcat un punt d'inflexió. En aquesta entrevista amb Àngel Colom, el dirigent de CDC i ex-cap d'ERC diu que a CiU fa temps que molts aposten per 'un acord nacional en el si del catalanisme, que passi per CiU i ERC' i que condueixi el país cap a l'assoliment de l'estat propi.
–Quin horitzó polític creieu que s'obre de cara a la tardor?
–Ja fa un cert temps que ens trobem en el que el president Mas anomena la transició nacional. En aquest procés hi ha hagut un fet clau: el dia que el Parlament de Catalunya aprova amb un ampli suport la petició d'un concert econòmic per a Catalunya. A partir d'aquí comença una etapa institucional. Catalunya ja no proposa pedaços, proposa assolir la sobirania fiscal, i aquest és l'objectiu a curt termini i que just passat l'estiu serà a l'agenda política del país. El PP, en la decisió del parlament, ja s'hi mostra en contra. El PSC, d'alguna manera, fa escarafalls, i no vota la hisenda pròpia, de manera que també queda al marge d'aquesta nova centralitat. Ara toca a les forces del catalanisme de conduir aquest procés.
–La proposta de pacte fiscal aprovada pel parlament obre possibilitats d'acord del govern de CiU amb ERC i ICV?
–A CiU som molts els qui fa temps que creiem que s'ha d'arribar a un acord nacional en el si del catalanisme. En aquest cas, un acord de país entre CiU i, bàsicament, ERC. Potser en alguns temes ICV, i altres amb alguna altra formació, però bàsicament, el nucli d'aquest acord de país hauria de passar per CiU i ERC.
–Ho veieu viable?
–ERC i CiU han d'aprendre a fer camí junts. No pot ser que per qüestions puntuals que erosionen es perdi la visió de llarg recorregut. Molts a Convergència pensem que és hora d'emprendre un acord de país amb voluntat de llarg recorregut per fer efectiva aquesta transició nacional cap a l'estat propi. CDC ja va fer el pas en el darrer congrés nacional. El congrés d'Unió, és cert, no va anar ben bé en aquesta direcció, però tampoc s'hi va oposar. ERC ho té clar. Per tant, es tracta de trobar els acords de calatge més profund per avançar en aquesta direcció. El PP s'hi oposarà i el PSC, no ens enganyem, també. L'estat s'hi oposarà frontalment. Ja ho sabem. Però hi ha una majoria sòlida al país, a nivell parlamentari també, que és la que ara hem d'anar consolidant amb un gran acord estratègic entre les forces del catalanisme. Per tant, aquesta tardor ha de servir per aconseguir un clam majoritari al país per obtenir la sobirania fiscal, en la línia d'avançar cap a l'estat propi. L'horitzó continua essent el de l'estat propi.
–És necessari passar pel pacte fiscal per arribar a la independència?
–Reclamar el concert econòmic és una primera expressió per avançar cap a l'estat propi. Arribats on som, no hem de tenir pressa. Hem tingut tanta paciència que no ve d'uns mesos o d'un parell d'anys. Hem de consolidar bé el procés. S'ha d'aconseguir una majoria social sòlida que es blindi de l'atac de l'estat que arribarà quan això es posi sobre la taula. L'endemà de la declaració d'independència s'hauran de pagar les pensions, s'hauran de continuar donant serveis d'ensenyament i sanitat. I els recursos, mentre sigui Madrid qui els recapti, és Madrid qui els gestiona. Per això cal reclamar el pacte fiscal. I si Madrid s'hi nega, s'haurà de constituir unilateralment una hisenda pròpia, per recaptar i gestionar els nostres impostos. No ens podem saltar etapes.
–Creieu que hi haurà un pacte de govern entre CiU i ERC aquesta tardor?
–Últimament han sortit veus d'una banda i d'una altra que anaven en aquesta direcció, i jo me n'alegro. Ara cal que es faci. I per fer-ho, cal corresponsabilitzar-se de tot el procés. No serà gens fàcil. Pel mig hi ha el benestar i el dia a dia dels ciutadans. S'hauran d'aprovar uns pressupostos per a l'any vinent que, com ha dit el govern, no seran agradables ni fàcils. Aquest acord de país se n'haurà de corresponsabilitzar. Tothom haurà de fer sacrificis. Però hi ha una cosa nova: la voluntat d'establir camins de sobirania que facin avançar el país cap a l'assoliment de l'estat propi.
–S'acosta la Diada. Hi ha molta gent que prepara un gran acte per la independència. Però el president Mas diu que la Diada ha de servir per mostrat un clam social pel pacte fiscal...
–Que la diada sigui un clam per la sobirania fiscal em sembla molt bé. Però també ha de servir perquè la societat catalana digui que vol la independència. Ha de ser un clam per totes dues coses. Jo, que sempre he lluitat per la independència del país, demano que aquesta sigui una Diada per reforçar la voluntat per a una sobirania fiscal ràpida però, al mateix temps, una demostració de força independentista al carrer de la capital del país, perquè Europa sàpiga que aquí hi ha una transició nacional que condueix inevitablement cap a la constitució d'un nou estat europeu.
–Quin ha de ser, doncs, el paper de CiU aquest Onze de Setembre?
–Focalitzarem tota la nostra força a explicar a la ciutadania el perquè necessitem una sobirania fiscal. Molta gent de Convergència ja participa en la Marxa cap a la Independència. També serà així en l'arribada a Barcelona l'Onze de Setembre, on molts hi serem.