A Euskadi hi haurà diumenge nova jornada d'eleccions parlamentàries, especialment interessants per dos motius: perquè són les primeres des de la transició que es fan sense ETA (demà farà un any que va anunciar el cessament definitiu de l'activitat armada); i perquè l'esquerra abertzale no ha estat il·legalitzada i es presenta sota la coalició Euskal Herria Bildu. A més a més, tots els sondatges atorguen a EH Bildu uns molt bons resultats: la situen en segon lloc, molt a prop del PNB.
Parlem amb la candidata, l'escriptora i professora universitària Laura Mintegi, que creu que 'hauria de governar la força política que tingui majoria parlamentària' a base d'acords amb unes forces o altres, no pas formant un 'bipartit'. Tot amb tot, diu que 'el PNB i el PSE ja han fet un pacte de govern'. També parla del camí 'sense marxa enrere' vers la independència, d'Otegi i del procés de pau: 'ETA fa un any que seu a la taula i ningú no ha ocupat la cadira del davant.'
—Manquen dos dies per a les eleccions, què us imagineu que passarà diumenge?
—Confio que el missatge que volíem fer arribar a la gent hagi arribat, ja veurem què passa. No sé quin serà el resultat, però sí que sé que hi haurà una gran majoria nacionalista, i que dins de les majories, serà més àmplia la majoria de partits d'esquerres que de dreta. Així que, des de qualsevol punt de vista, serà un bon resultat. Euskal Herria Bildu és un partit independentista d'esquerres i en qualsevol de les majories que es conformin tindrem presència.
—Aquestes majories es traduiran en cap mena d'acord de govern?
—Ho haurem de veure. Respectem molt el que digui la ciutadania. A vegades els partits s'apressen a fer pactes passant per damunt de la voluntat majoritària. Jo penso que hauria de governar la força política que tingui una majoria parlamentària, independentment dels pactes que es puguin fer, perquè no hi haurà majories absolutes. D'acords, en canvi, sempre se n'hauran de fer. M'agrada la paraula acord perquè precisament és una paraula àmplia, que implica la participació de més forces. I aquest és el camí. Estic convençuda que no podem fer una altra cosa que no siguin acords amplis, tant per sortir de la crisi com per avançar cap a la independència.
—Les enquestes indiquen una victòria del PNB, amb Bildu com a segona força. Penseu en un pacte de govern entre el PNB i el PSE?
—Jo sé que ja el tenen, el pacte de govern, ho sé. I això deixa en evidència, un cop més, que no hi ha cap diferència entre el model econòmic del PNB i el PSE, per molt que uns es diguin d'esquerres i els altres de dretes. També deixa en evidència un menyspreu cap a la ciutadania, que quan encara no s'ha pronunciat ni ha dit a qui vol donar la confiança, els dos partits ja han acordat un govern, i fins i tot s'han repartit les conselleries.
—Si el PNB us proposés un acord, quines condicions hi posaríeu?
—Això és fer ciència-ficció. En alguns aspectes tindrem coincidències, com en el nacional. És més, estic convençuda que treballarem junts en aquesta línia. Però tenim divergències molt profundes en les qüestions econòmiques: el PNB insisteix en un sistema neoliberal i nosaltres fem un plantejament d'esquerres basat en la justícia social; en aquest aspecte hi hauria dificultats.
—Us imagineu governant amb el PNB?
—Ens imaginem governant. Tant se val amb qui. No necessàriament s'han de fer pactes bipartits de govern. Hi ha experiències d'acords puntuals, per unes qüestions amb uns, per unes altres qüestions amb uns altres. Jo tinc la impressió que aquesta és la idea que tenen en ment algunes forces si aconsegueixen una majoria. Però siguem respectuosos. Queden dos dies, a veure què diuen, i respectem l'opinió majoritària.
—Com ha repercutit que aquestes eleccions siguin les primeres sense activitat armada d'ETA?
—Som en un altre cicle polític. Una situació que comença a encaminar-se cap a la normalitat. Encara queden moltes qüestions pendents per solucionar: com reconeixem el dolor de totes les víctimes, la política penitenciària -que és sagnant-, i l'entrega de les armes d'ETA. Hi ha assumptes que l'estat i ETA han de solucionar. Dimecres va fer un any de la conferència d'Aiete, on es va dissenyar com aconseguir la pau. Hi ha hagut passos. El pas fonamental és que ETA ha pres una decisió unilateral i definitiva. Però allà també es va indicar als estats que s'asseguessin a la taula. ETA porta un any asseguda a la taula i ningú no ha ocupat la cadira del davant. Això genera inquietud, perquè la societat basca vol la pau ara. Ara. I la vol de manera definitiva, permanent i sostenible.
—Parleu de consolidar el procés de pau. Quins haurien de ser els passos següents? Els estats espanyol i francès haurien de demostrar voluntat de parlar?
—Aquest és un dels dos passos importants. L'altre, que també es recollia en el document d'Aiete, és que les forces polítiques, socials i sindicals haurien de començar a generar uns àmbits de diàleg per recuperar la convivència, que hem tingut tan deteriorada. I sempre donant peu a la participació ciutadana. Hem de crear uns mecanismes que, d'una manera sistemàtica, permetin que la ciutadania pugui no només opinar sinó veure que les seves propostes i iniciatives es duen a terme.
—Com us influeix el procés sobiranista català?
—El vivim amb alegria i amb molt de respecte. És una injecció d'optimisme, veure com es manifesta el poble català en favor de la independència. Ara, cadascú té els seus processos, i no es poden exportar. Cada país té la seva història, la seva manera de fer les coses. Bufen vents a favor, no només a l'estat espanyol sinó també a Flandes, Montenegro, Escòcia, el Quebec… No és un tema tabú, es pot plantejar l'independentisme en el centre d'Europa. I el Regne Unit i Escòcia ens estan donant una lliçó. Els miro de cua d'ull i em fan enveja. Qui pogués tenir uns dirigents en el govern espanyol com els que tenen allà!
—El 22 d'octubre obrirà un nou impuls en el procés d’independència?
—Sens dubte. Portarem el dret de decidir al parlament. El posarem damunt la taula de manera efectiva i pràctica, però per a això hem d'involucrar la resta de les forces. Hem d'aconseguir acords amplis. No podem jugar amb aritmètiques estretes, cal convèncer, fer molta pedagogia, tant en la nostra societat com en la societat espanyola i en l'àmbit internacional. Però és un camí que no té marxa enrere.
—Com us l'imagineu, aquest camí? Aconseguir una majoria i després fer un referèndum?
—Aquesta és una fórmula, no l'única. Jo defenso els mecanismes de participació ciutadana, i el referèndum n'és un. Hi ha països que fan referèndums anualment, i demanen l'opinió de la gent sobre totes les qüestions importants. Aquí hi ha la cultura contrària, ningú no demana mai res. El referèndum és una fórmula útil, però, vaja, sense cercar acords, seria fatu que jo proposés ara la fórmula. N'hem de parlar.
—Ens trobem en una nova etapa, amb un procés de pau en marxa i una esquerra independentista forta que ha pogut presentar-se a les eleccions i que farà uns grans resultats. Mentrestant, Arnaldo Otegi continua empresonat...
—És una prova més que durant anys i panys s'ha castigat la dissidència política. S'ha volgut camuflar de terrorisme una part de la societat, la qual ara veurem que pot ser la primera o segona força del País Basc, és a dir, que pot estar a pocs centímetres de governar. I tanmateix, el seu dirigent emblemàtic, un home carismàtic amb un discurs de pau, és a la presó. És increïble. Ens dóna una visió clara de la mancança democràtica que té el govern espanyol, de la baixa qualitat d'aquesta democràcia. Perquè mentre un home de pau és a la presó per fer política, persones autores d'assassinats del GAL, del batalló basc espanyol, són al carrer. Per alguns dels vint-i-nou assassinats, hi va haver condemnes de fins a 75 anys, però la mitjana de compliment ha estat del 5% de les penes. És difícil de creure que això sigui un estat de dret, quan la llei s'aplica de manera tan desigual i amb una tendència tan partidista i utilitària de la llei.
—Què passarà amb Otegi i la resta de presoners bascos?
—Fan servir Otegi i la resta de presoners com a moneda de canvi, per pressionar. Saben que és un tema molt sensible en la societat, que és transversal. Les manifestacions que es fan pels presoners són multitudinàries, amb gent de tots els partits (excepte, segurament, PP i UPyD). S'equivoquen fent-ho servir per pressionar, perquè la societat entén que es comet una injustícia. Tenint en compte, a més a més, que el Tribunal Europeu de Drets Humans ja ha dit a l'estat espanyol que les mesures que aplica es troben fora de la legalitat internacional. És molt greu, i tard o d'hora hauran de rectificar, perquè estan quedant en evidència davant d'Europa i del món sencer.