Els vots decisius, en les eleccions americanes, no són pas els dels ciutadans, sinó els del Col·legi Electoral. En 48 estats dels 50 d'aquell país, si un candidat guanya, ni que sigui d'un sol vot, s'emporta tots els vots d'aquell estat corresponents al Col·legi Electoral. És possible, doncs, que no hi hagi una correlació exacta entre el guanyador del vot popular i el guanyador de les eleccions. De fet, més d'una vegada, han atès la presidència candidats que no havien guanyat en nombre total de vots.
Com que el nombre de membres del Col·legi Electoral varia segons la població i el nombre de representants al Congrés, la possibilitat d'un empat és real. En les eleccions de demà el nombre d'electors és de 538; per tant, podria haver-hi un empat a 269. Però, si això passés, hi hauria un problema greu.
Segons la constitució, no hi ha sinó dues possibilitats de resoldre el cas; si l'una difícil, l'altra encara més.
En cas d'empat en la votació del Col·legi Electoral, que es farà al desembre, el Congrés hauria de votar qui és el president. Amb una característica curiosa: la Cambra de Representants decidiria el president i el Senat, el vice-president. Tenint en compte que el republicans dominen la cambra baixa i els demòcrates la cambra alta, molt probablement el resultat de la votació seria que el republicà Mitt Romney seria el president, però tindria de vice-president un demòcrata, Joe Biden. Un bon maldecap.
La segona solució encara és pitjor. A molts estats els membres del Col·legi Electoral no tenen l'obligació de votar pel candidat que ha guanyat en aquell estat. Evidentment, representen el partit del guanyador i normalment en són membres i voten el seu partit. Però a molts estats no seria delicte que un membre del Col·legi Electoral canviés de vot. Seria legal, doncs, però l'escàndol que se'n seguiria segurament que impediria que el nou president pogués governar raonablement.
En vist d'això, no és estrany que cap dels dos candidats no hagi volgut respondre la pregunta de què passaria si empataven.