Avui Facebook és ple d'apostacions interessants, personals, emotives, sinceres… Durant tot el dia s'han anat publicant mirades sobre aquesta jornada electoral. Al llarg d'aquesta vespre us oferirem un patchwork d'aportacions que es publiquin aquest vespre a xarxa social. La composició ens donarà una mirada complementària sobre aquestes eleccions històriques.
Dues primeres reaccions, després de coneixer-se el sondatge de TV3. La del periodista Martí Estruch: 'Festa de la democràcia: entre 89 i 98 diputats a favor del dret de decidir i 22-25 en contra és una excel·lent notícia! #25N'. El blocaire i crític literari Joan Josep Isern: 'M'he equivocat. Vaig dir que no miraria cap de les enquestes a peu d'urna de les 8 del vespre i ho he fet. Estrany, això de CiU, no?'
Abans de les 20.00
Abans del tancament de les urnes, l'article del periodista Andreu Barnils a VilaWeb demanant que es vagi a votar, perquè a ell des de NOva York no ho podrà fer, i també pels que ja no hi són, ha fet el seu efecte. L'editor Quim Torra, per exemple, ha fet la seva llista personal: 'Per vosaltres, Francesc Macià, Pompeu Fabra, Rovira i Virgili, Prat de la Riba, Manuel Carrasco i Formiguera, Pau Casals, Josep Trueta, Eugeni Xammar, Ferran Soldevila, Just Cabot, estimats mestres, honorables catalans, avui votem per vosalltres #25Nindependencia.'
El dissenyador i director de Arts Libris, Oscar Guayabero, animava i feia un reconeixement a la CUP: 'Tornem de votar. Varies persones ens hem apropat als interventors de la CUP per animar-los i dessitjar-los sort, segur que no tots els hem votat, jo no ho he fet, pero els hi desitjo el millor. La victòria d'empatia ja la tenen.'
I Joan Josep Isern escrivia la segona carta a la seva petita néta. Li deia: 'En la carta d'ahir et desitjava que fossis una dona forta i coratjosa. No és un desig trivial: en el país que estem a punt de construir ens caldrà la força i el coratge de tothom. Especialment dels més joves. En la carta d'avui et vull parlar de la gent. O, més concretament, de la bondat de la gent. No oblidis mai el que ara et diré, Mila: has arribat a un món en el que el normal és que et trobis amb bones persones. La Història es mou i ho fa sempre cap amunt i cap endavant. Creu-me. Encara que de vegades sembli difícil de percebre, aquesta evolució existeix. (…).'
I el filòsof Xavier Antich torna a Salvador Espriu:
#25N2012 - Els vots diran. Qui podrà contradir-los?
Ara és l'hora...
INDESINENTER, DE SALVADOR ESPRIU
Nosaltres sabíem
d'un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l'afalac al ventre,
per la por,
s'ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
sense parar llepava
l'aspra mà
que l'ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L'aigua, la terra,
l'aire, el foc
són seus,
si s'arrisca d'un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l'amo de tot,
no gos mesell,
sinó l'únic senyor.
(1967)