Si caminem per qualsevol sender dels tossals i muntanyes valencianes que envolten els plans de l'entorn de la Mediterrània, pocs seran els llocs on no descobrirem l'olor flairosa i fresca d'una planta coneguda per excel·lència com la mata, en uns llocs, i, en altres, com el llentiscle (Pistacia lentiscus). La forma de denominació usada depèn de les comarques. Les fulles del llentiscle desprenen sempre un perfum intens. Els territoris on creix una màquia de llentiscles es caracteritzen per una intensa emanació odorífera. La primavera és l'època de les herbes tendres i fresques, i, generalment, és el període en què notem menys les seues olors. Però si la calor i les pluges són escasses, aleshores les mates comencen a patir l'eixut i la secor del terreny, i l'olor, principalment del llentiscle, es fa present. Després, amb l'arribada de l'estiu, la força del sol va assecant moltes herbes, i en assecar-se completament, en aquell moment trobareu el verd llustrós de les fulles del llentiscle, que continua mantenint el seu verd fullam i l'orgull de no semblar patir la secor. Aleshores, el perfum de la mata segueix en la creixença, desprenent una olor que s'esbrava, fresca, molt diferent a l'olor agostada i calenta de les herbes mig seques que omplin els marges i els camps no llaurats.
Els qui estimem la natura considerem el paisatge com un llibre; i els arbres, els camps de conreu, les cases i els murs de pedra seca, les il·lustracions civilitzades d'aquest llibre. Si ens atenem a la definició de Josep Pla de la paraula civilització, que és, segons ell, «el treball humà acumulat», trobem que el paisatge és la superposició d'esforços de generacions i generacions de llauradors, ramaders i llenyataires que han anat humanitzant-lo. En aquest treball també descobrim que l'home ha humanitzat algunes plantes. Al llarg dels segles, l'home ha transformat l'estat primitiu de les comunitats vegetals; els efectes d'aquesta alteració poden ésser febles i poc perceptibles, o profunds; és aquest el cas de moltes plantes la forma natural de les quals seria d'arbust i les veiem transformades en arbres, com passa amb les garroferes. En altres casos, com aquest del llentiscle, hauria de ser un arbre, però la pressió humana, l'explotació de la llenya per fer carbó, l'ha portat a la condició actual de mata. I com diu el diccionari: «planta llenyosa, baixa, de tronc curt que té les branques prop de terra». Ara bé, deixeu la mata créixer i amb el pas del temps descobrireu que s'ha transformat en un arbre de port considerable.
Llig sencer «El flairós llentiscle», un dels capitols de la nova monografia publicada per Mètode, a la web de la revista.
Ferran Zurriaga és membre de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp del Túria.