La Generalitat Valenciana vol començar ben aviat els tràmits per vendre’s la Ciutat de la Llum d’Alacant, cosa que confirma la caiguda definitiva del model econòmic basat en grans esdeveniments i grans construccions, imposat pel PP durant tants anys al País Valencià. La Ciutat de la Llum és l'últim cas de tot un seguit de grans projectes frustrats pel cost que han tingut i el poc retorn econòmic al territori: Terra Mítica, aeroport de Castelló, Copa Amèrica, fórmula 1, etc.
La consellera valenciana de Turisme, Cultura i Esports, Lola Johnson, va anunciar a la compareixença de la comissió d'Educació i Cultura de les Corts Valencianes que el govern volia 'vendre de manera immediata' l'edifici i també la gestió que se’n fa.
Una vintena d'empreses ja s’han interessat a comprar els estudis, l’escola de cinema i els terrenys, però la consellera remarcar que el comprador havia de ser 'solvent', tant des d'un punt de vista econòmic com tècnic. A més, la Comissió Europea tutelarà el procés. Això tampoc no és casual: ara fa set mesos, la Unió Europea (UE) reclamava el retorn dels 265 milions d’euros d'ajuda pública –pagats per la Generalitat Valenciana– que les institucions europees consideraven il·legal, perquè no és clar que els equipaments siguin un servei públic o que reportin un benefici econòmic directe a la ciutat. La Generalitat i el govern espanyol han recorregut contra la decisió de Brussel·les, però encara no se'n sap la resposta. Johnson va dir ahir que confiava que no caldria tornar la subvenció i que estava convençuda de la solidesa dels arguments i la gestió de les institucions valencianes.
La història de la Ciutat de la Llum d’Alacant
El govern valencià va decidir d’invertir en la construcció, la gestió i l’explotació de la Ciutat de la Llum l’any 2000. El conjunt s'havia de convertir en el segon complex d'estudis cinematogràfics d'Europa amb més capacitat i es preveia que cada any atrauria força produccions espanyoles i internacionals.
L’activitat hi va començar el 2005, però en quatre anys els objectius no es van complir: 33 films rodats (28 d’espanyols i 5 coproduccions europees). I, en la majoria dels casos, la Ciutat de la Llum no va cobrar, sinó que va pagar a les productores perquè hi rodessin. La Comissió Europea va rebre denúncies pel finançament públic del complex i en va iniciar una investigació el 2008. Finalment, va declarar il·legals els ajuts atorgats per la Generalitat Valenciana. Ara cal esperar què determinaran els tribunals d'arbitratge europeus una volta rebuts els recursos del govern valencià.
Opinió contundent:
Mar Iglesias: Més absurd, impossible