El partit que impulsa l'ex-conseller i ex-militant socialista Ernest Maragall, Nova Esquerra Catalana (NECat), ha aprovat per àmplia majoria els estatuts, que estableixen que els seus candidats siguin elegits mitjançant primàries obertes a la ciutadania, limita mandats de càrrecs públics i d'organització, i obliga els candidats a declarar béns abans i després del nomenament. Durant l'assemblea constituent a Sitges, la formació ha elegit Maragall com a president, un càrrec que ell mateix ha dit que deixarà d'aquí a sis mesos, en l'assemblea següent.
L'ex-conseller d'Educació ha constatat que NECat és una de les esquerres i vol arribar a ser l'esquerra. El document polític fundacional, anomenat 'Compromís de Sitges', recull els eixos principals en què treballarà la nova formació: la creació d'un nou estat català, la recuperació de l'economia per cohesionar la societat i la regeneració democràtica a partir d'una major transparència.
El text sotmès a votació, per exemple, estableix Catalunya i Europa com a àmbit d'actuació del NECat i divideix l'estructura interna del partit en una assemblea general, un consell elegit mitjançant llistes obertes cada quatre anys i una coordinadora formada per set persones, encapçalades pel president del partit.
Els estatuts prohibeixen exercir una mateixa responsabilitat pública o orgànica durant més de dos mandats consecutius, tot i que en el cas de càrrecs públics es pot establir una única pròrroga per a un tercer mandat. A més, fixa la incompatibilitat d'exercir simultàniament dos càrrecs públics ni exercir simultàniament dos càrrecs públics orgànics al partit.
'Compromís de Sitges'
Davant de quatre-centes persones s'ha presentat 'El compromís de Sitges', un text fundacional dividit en tres eixos: sobirania de Catalunya, economia i regeneració democràtica.
S'hi sosté que la manifestació de l'Onze de Setembre va representar 'el salt qualitatiu més important dels últims trenta anys' i constata que hi ha una majoria social i parlamentària molt diversa, però suficient, per a avançar cap a un estat propi, i per això aspira a establir converses amb les institucions europeus per a garantir la pertinença d'una eventual Catalunya independent a la UE, a més de la creació d'estructures d'estat i establir les bases d'una constitució.
En economia, admet que tots els actors polítics tenen responsabilitat en la crisi actual, 'inclòs el govern socialista de Zapatero (2004-2011)i els governs de coalició progressista a Catalunya (2003-2010)', i assegura que s'han d'aplicar polítiques de creixement sense deixar de banda la contenció del dèficit public.
A més, incideix que els programes electorals han de ser un 'autèntic contracte' i assegura que el partit contribuirà a crear una nova cultura política, amb què espera ajudar a crear una llei de finançament de les organitzacions polítiques, una llei electoral i un nou mapa institucional català, que considera urgents.
Han llegit el text l'ex-diputat de Ciutadans pel Canvi (CpC) al parlament i impulsor de NECat, Josep Maria Balcells; el geògraf Albert Alfaro; la filòloga Dolors Collell, i el profesor d'història econòmica Josep Burgaya.
Després de la presentació del text, Josep Maria Balcells ha saludat els representants de partits que han anat a l'assemblea: el diputat d'ERC al congrés espanyol Alfred Bosch, la diputada republicana electa Gemma Calvet, el diputat electe d'ICV-EUiA Jaume Bosch, i l'ex-batlle de Sant Feliu de Codines i membre del corrent socialista Avancem, Pere Pladevall, que s'han assegut al costat de Pasqual Maragall.
La nova proposta d'Ernest Maragall
Abans del congrés, el principal ideòleg de la formació, Ernest Maragall, ja va assegurar que pretenia ser una organització socialista i genuïnament catalana i esdevenir una proposta de catalanisme progressista capaç de guanyar una part de l’electorat que, a parer seu, havia quedat descoberta.
Ernest Maragall, la legislatura passada, va discrepar obertament del seu partit, el PSC, i votà diferentment de la resta del grup al parlament en qüestions clau com ara el complex d'oci Eurovegas, el pacte fiscal i la resolució sobre el dret de decidir proposada per CiU, ERC i ICV-EUiA. Poc després va abandonar el PSC i, a mitjan octubre, el seu nou partit va començar a caminar, tot i que va decidir de presentar-lo oficialment després de les eleccions catalanes del 25 de novembre, amb el propòsit de construir una alternativa d’esquerres articulada al voltant de la socialdemocràcia i el dret de decidir.
Tot i que el 1998 el seu germà, Pasqual Maragall, va registrar el nom del Partit Català d’Europa, una organització inactiva fins avui, finalment ell va optar per anomenar el seu projecte Nova Esquerra Catalana (NECat).
Entrevista relacionada:
Ernest Maragall: 'ERC ha afermat la posició cap a una nova esquerra catalana' (28-11-2012)