Una nombrosa representació de la cultura, la societat i la política del País Valencià i de la resta del país es va aplegar ahir a Godella (Horta) per a retre el darrer comiat a l'escultor Andreu Alfaro, mort divendres a vuitanta-tres anys. L'estudi de l'artista fou el lloc elegit per a una emotiva cerimònia en què es va interpretar 'El cant dels ocells', de Pau Casals, una ària italiana i la cançó que el cantant Raimon va dedicar a Alfaro, 'Andreu, amic', que va servir per a cloure l’acte. Raimon mateix, l'historiador de l'art José Francisco Yvars i un dels fills de l'escultor van ser els encarregats de dedicar-li unes paraules de comiat. També hi eren els consellers de Cultura valencià i català, María José Català i Ferran Mascarell.
El conseller de Cultura en funcions de la Generalitat de Catalunya va voler expressar el 'reconeixement de la cultura catalana i les autoritats catalanes a la profunda significació des del punt de vista artístic, cívic i polític per allò que ha fet Alfaro pel país'. Mascarell va recordar que a Catalunya hi havia moltes obres de l'artista que simbolitzaven 'l'acord i la concòrdia amb les seves conviccions, d'un home que creia en la llibertat i en la cultura del país'.
També present a la cerimònia, el president d'honor d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent, va destacar que amb la mort d'Alfaro 'es mor una generació, la de Joan Fuster, Renau, Sanchis Guarner, la generació que va portar el país cap a cotes més altes de dignitat'. Va afegir que l'escultor, per una banda, té el vessant artístic, però també el vessant nacional, perquè va ser 'al costat de la reivindicació del nostre país i de la de tots els Països Catalans'. Climent va recordar que una de les darreres obres d'Alfaro havia servit per pagar les multes de TV3, 'justament ara que s'anul·len'.
El cantant Raimon, que va dedicar fa anys una cançó a Alfaro, va destacar que havia estat 'un home amb consciència de país' i un bon amic. Va recordar com Alfaro l’havia acompanyat en el seu primer concert l'any 1961 fora de la universitat i que entre tots dos hi havia una relació d'admiració mútua. El cantant de Xàtiva, molt emocionat, també va remarcar que amb la desaparició d'Alfaro s'havia mort una generació i que se sentia 'en la intempèrie'.
La directora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), Consuelo Ciscar, va dir que Alfaro havia estat un dels valencians més internacionals i recordà com havia ajudat a crear l'IVAM. Ciscar va assegurar que l'IVAM, on hi ha divuit obres d'Alfaro, li faria un homenatge.
La cerimònia també va comptar amb la presència de la consellera de Cultura de la Generalitat Valenciana, María José Català, i amb representants de formacions polítiques com ara el PSPV-PSOE i Esquerra Republicana del País Valencià. Ex-consellers de Cultura socialistes com ara Carme Alborch i Ciprià Ciscar i artistes com el cantant Paco Muñoz també hi foren presents.
Referent artístic i de país
Alfaro va néixer el 1929 a València, en una família de carnissers. Sempre va interessar-se per l'art (a banda escultor, era un excel·lent dibuixant), però no va ser fins a quaranta-quatre anys que no va dedicar-se plenament a la seva vocació artística. L'obra d'Alfaro és una referència en el món de l'escultura, tant del país com internacional. L'autor sempre es va comprometre amb el país, i els ideals de llibertat, democràcia i il·lustració són una constant en la seva obra.
Una de les primeres reaccions a la mort d'Alfaro va ser la del president d'honor d'Acció Cultural del País Valencià i activista cultural, Eliseu Climent. 'Andreu Alfaro ha estat un símbol com a artista, i per al país. Com a artista, va desenvolupar tot un món escultòric molt intencional; i des del punt de vista de país, ha estat lligat a la reivindicació nacional catalana', declarava Climent a VilaWeb, i recordava també la profunda amistat que havia tingut amb Joan Fuster fins el dia de la seva mort.
Hom relaciona Alfaro amb el Grup Parpalló (1957), un grup d'artistes format a València el 1957 per connectar la creació artística valenciana amb el panorama internacional després de la interrupció causada per la guerra.
Fou influït pels constructivistes, com Constantin Brâncuşi i Antoine Pevsner, i per Jorge Oteiza. Les seves obres, exposades a la Biennal de Venècia del 1966, van aconseguir un ressò internacional.
Al final de la dècada de 1960 va experimentar amb elements metàl·lics, com ara l'acer i l'alumini. El 1980 va treballar el filferro i el marbre. El mateix any rebé el Premi d'Honor Jaume I i el 1981, el Premi d'Arts Plàstiques d'Espanya. El 1991 la Diputació de València li va concedir el Premi Alfons Roig d'Arts Plàstiques.
Andreu Alfaro tenia obres en museus de tot el món. Se’n poden contemplar escultures en molts punts del país: a l'entrada d'Otos; als Jardins dels Vivers de València, l'estàtua d'homenatge a Ausiàs Marc; a l'estació del nord de València, l'homenatge a la dona; les Columnes de la UAB, a l'entrada d'aquesta universitat, que representen la voluntat de coneixement, la llibertat d'expressió, la identitat cultural i la solidaritat; el Monument dels Països Catalans, a Tàrrega; els Rombes Bessons, escultura situada al parc de Cervantes de Barcelona; l'Escultura per a Europa, a Girona; i el monument a la Dona de Terrassa.
Informació relacionada:
NOTÍCIA: Veus que homenatgen Alfaro
FOTOS - L'empremta d'Alfaro al país
VíDEO - Andreu Alfaro: 'La gent no té clar que el País Valencià és un país'