Rodrigo Rato, ex-vice-president del govern espanyol i ex-president de Bankia, declara avui davant el jutge de l’audiència espanyola Fernando Andreu sobre les condicions que es van seguir a l’hora de fer la fusió i la sortida a borsa de l’entitat financera.
Rato és l’últim ex-directiu de l’entitat que declara al jutjat. Li atribueixen els delictes de falsificació de comptes, administració deslleial, maquinació per a alterar el preu de les coses i apropiació indeguda, igual com als 32 ex-consellers restants. Tots han passat pel jutjat després d’haver admès a tràmit les denúncies d’UPyD i del col·lectiu ‘15-MpaRato’.
El fiscal anticorrupció Alejandro Luzón preguntarà a l’ex-president de Bankia per què van aprovar els primeres comptes de l’entitat sense l’informe de l’auditora Deloitte i fins a quin punt la reformulació d’aquests comptes es va deure a un canvi de criteri a la valoració dels actius de l’entitat per l’aplicació del decret per al sanejament dels actius immobiliaris de les entitats financeres, tal com han declarat alguns ex-consellers.
Araceli Mora, ex-consellera de Bankia i catedràtica d’economia de la Universitat de València (UV), ha estat de les poques que ha rebutjat que el decret s’apliqués ‘de forma retroactiva’ i ha assegurat que Deloitte va retardar el seu informe sobre els primers comptes al·legant que Rato tenia ‘converses’ sobre el futur de l’entitat.
No obstant això, la majoria d’ex-consellers han explicat que l’auditora s’hi va mostrar contrària més d’un cop, tot i que sempre va ser pel Banco Financiero de Ahorros (BFA), matriu de Bankia, i no pel conjunt del grup. Aquestes opinions contràries eren degudes a la valoració de les accions del BFA a Bankia, els crèdits fiscals de l’entitat i la viabilitat de la seva cartera de crèdits a promotors immobiliaris.
Rato va dimitir de Bankia el 7 de maig i va proposar José Ignacio Goirigolzarri com a nou responsable de l’entitat. Aquest va presidir el consell d’administració del 25 de maig, on es van reformular els comptes de l’entitat per al 2011, que va passar de tenir un benefici de 309 milions d’euros a una pèrdues de 2.979 milions. L’entitat va ser nacionalitzada el maig passat amb el compromís, segons fonts jurídiques, de rebre ajudes públiques per valor de 19.000 milions d’euros.