En pocs dies han passat moltes coses llargues d’enumerar i prou conegudes. La sensació general és que el clima d’entesa amb Madrid i el seu partit hegemònic es va enrarint i cada vegada és més dificultós d’establir un diàleg que sigui realment entre iguals i no entre qui mana i qui no té més remei que obeir, un diàleg que no generi crispació, ni a priori. La darrera mostra, i potser la més punyent perquè afecta directament la llengua, és la modificació de la llei d’educació. La llengua és el patrimoni principal de Catalunya, és la seva senya d’identitat primordial, allò que més estimem, i al voltant de la qual hi ha un consens àmpliament majoritari. L’hem guardat com un tresor valiosíssim al llarg dels segles i ara està en greu perill si no hi posem remei.
↧