La detenció d'Aurore Martin per la policia francesa, en compliment d'una ordre de detenció de la justícia espanyola, i el seu posterior trasllat a Madrid, on ha estat empresonada un mes i mig, van generar una enorme polèmica a l'estat francès a principis de novembre. Espanya reclamava Martin per ser dirigent de Batasuna, organització considerada terrorista i il·legal a l'estat espanyol però perfectament legal a l'estat francès. Martin, que és ciutadana francesa, fou alliberada ahir sota fiança de quinze mil euros.
Segons que va explicar el seu advocat, la justícia espanyola ha acabat acceptant la petició d'alliberament. La fiança ha estat pagada mercès a la recollida de fons mitjançant activitats de tota mena per part dels col·lectius independentistes del País Basc francès, aplegats sota el nom de Bake Bidea ('Camí de la pau').
La detenció
La dirigent basca va ser detinguda l'1 de novembre per gendarmes durant un control de carretera. De seguida va ser entregada a les autoritats espanyoles, que n'havien sol·licitat l'extradició, acceptada l'any passat pel Tribunal de Pau. Era la primera vegada que un tribunal de l'estat francès acceptava d'extradir un membre de Batasuna de nacionalitat francesa. El jutge de l'Audiència Nacional espanyola Pablo Ruz va enviar-la a presó després d'imputar-li un delicte d'integració en banda armada en grau de dirigent.
Polèmica a França
La decisió del govern francès fourefusada tant per polítics d'esquerres com de dretes, i fins i tot tres parlamentaris del partit del president François Hollande van criticat el ministre de l'Interior, Manuel Valls, per complir una ordre europea que no havia aplicat el seu antecessor en el govern de Sarkozy. Valls va haver de sortir al pas de les crítiques dient que ell no hi havia tingut res a veure i que l'aplicació de l'ordre de detenció espanyola era automàtica. El tema fou portada a tots els informatius i diaris de l'estat.
Diverses associacions es van preguntar com era possible que una ciutadana francesa membre d'una organització legal a França pogués ser lliurada a les autoritats espanyoles només pel fet que a Espanya aquella organització no fos legal.
Es dóna la circumstància que el president de la república François Hollande es va manifestar el 2011, abans de ser president, contrari a la persecució per part d'Espanya d'Aurore Martin. EH Bildu i el PNB també
Crítiques d'EH Bildu i el PNB
La dirigent d'EH Bildu, Laura Mintegi, i Andoni Ortuzar, del PNB, van qualificar els fets de 'xocants', recordant que una detenció d'aquesta mena s'emmarcava en una llei de partits que corresponia a una etapa política 'ja superada', una llei que es basava en què 'tot era ETA'.