‘Caos a les aules’ és un relat absorbent, escrit a cavall de la crònica i l’assaig, que no ens dóna treva ni per respirar. És també el testament vital d’un professor que ha dedicat la seva vida a ensenyar i que passa comptes abans de jubilar-se.
Descrius la desmotivació general dels alumnes amb una frase que és tot un poema: ‘la peña no quié aprendé’.
Hi ha alumnes que vénen a aquests centres de beneficència que encara oficialment s’anomenen instituts, i dels 12 als 16 anys hi passen la vida amb l’únic interès de trobar-se cada matí, intercanviar bromes, comentaris, jocs, diversions, matèries legals o il·legals i experiències no sempre confessables, per als quals els coneixements que se’ls puguin donar són una estúpida parafernàlia sense cap valor, absolutament allunyats dels seus interessos i dels interessos del món en què viuen.
Llegiu l'entrevista sencera, aquí.