Verdaguer, la música i les cançons d’Esquirols, l’estudi del barroc, el món de les auques, l’estima del país... són aspectes que configuren la personalitat de Joan Vilamala, fill de Folgueroles, professor jubilat, activista actiu en pro de la llengua i la cultura del país. En Joan Vilamala ens rep un matí fred d’hivern a casa seva, un àtic de la plaça de Sant Domènec de Manresa, des d’on es pot contemplar una visió diferent i impactant d’aquesta ciutat.
Els vostres orígens estan relacionats amb l’estament eclesiàstic.
Bé. Jo vaig estudiar per capellà i en vaig ser gairebé dos anys. Parlem dels anys finals dels setantes. Jo sóc fill d’una visió nova de l’església. Sóc fill del Vaticà II. Tant ideològicament, com per formació. Som els primers seminaristes que recollim les innovacions d’aquest concili. Els de Vic érem un col·lectiu que ens vàrem formar de manera molt sòlida i oberta al món secularitzat.
Segueix llegint