Amb poques setmanes de diferència, la tardor passada van aparèixer dos discs molt diferents però que trepitjaven un terreny comú: la relació i l'experimentació entre música i poesia. El grup de música electrònica Bradien amb el poeta Eduard Escoffet proposaren 'Pols' editat per Spark. I el grup Triulet amb Enric Casasses van editar 'Tira-li l'alè' a Discmedi. Avui es poden veure i escoltar totes dues propostes, perquè actuen en una mateixa sessió de poesia i música a la sala Boca Nord de Barcelona.
Hem quedat amb Eduard Escoffet per parlar d'aquest primer disc amb el trio Bradien (Pope, Daniela Cugliandolo i Matías Rossi). Bradien i Escoffet van començar a col·laborar el 2009, en el disc 'Linden', on el grup havia inclòs el poema 'Everyone gets lighter' del poeta nordamericà John Giorno, dit per ell mateix, i que Escoffet substituïa en les actuacions d'aquí. Aquesta col·laboració va anar prenent cos i va propiciar que els assaig i l'experimentació continués, fins a donar forma a 'Pols'.
'Hem volgut fer una cosa amable, però evitant els llocs comuns dels projectes habituals de poesia i música o bé de la cançó', explica Escoffet. 'Hem treballat molt conjuntament: lletra i música han crescut juntes, al local d'assaig. I el protagonisme passa d'una banda a l'altre. No pretén ser un projecte difícil, però sí que vol ser un projecte amb moltes capes. Això permet arribar a gent diversa. Molta gent que no és avesada a la música electrònica experimental s'hi pot sentir còmode. La primera impressió és agradable, però també s'hi poden fer segones lectures plenes de matisos i detalls. Vol ser un disc obert.'
La proposta arriba avui a la sala Boca Nord, al barri del Carmel, damunt la boca nord del túnel de la Rovira, al començament de la Rambla del Carmel. Bradien+Escoffet també seran al Sònar, però el poeta fa evident la dificultat de trobar espais on poder actuar amb una proposta com aquesta. I espais que li serien naturals, Kosmópolis o Barcelona Poesia, no s'hi han interessat.
Precisament Eduard Escoffet, juntament amb Martí Sales, van dirigir les dues darreres edicions del Barcelona Poesia. Sobre aquesta experiència, Escoffet explica: 'Estem contents del que hem fet, però de les innovacions que vam aportar em penso que no en quedarà cap. Em dol que ens despatxessin com ho van fer. Cap de les nostres aportacions va ser tinguda en compte: l'augment de públic (un 70% més en dos anys), la impliació de la ciutat, la modernització del festival a través de les xarxes socials… Ja li havien promès el càrrec al Sam Abrams.' I conclou: 'Per a mi és el final d'una etapa. Porto molts anys organitzant propostes (des dels setze anys, quan va muntar 'Viatge a la Polinèsia', el 1999), ara toca deixar espai per als joves que pugen i que es mereixen una oportunitat.'