Hem volgut parlar amb el Dr. Ortega amb motiu de l’edició del document “Recomendaciones dietéticas, ejercicio físico y medioambiente para las y los superviventes de cáncer de mama“
Juan Antonio Ortega García és pediatre doctorat en Medi Ambient i Càncer Pediàtric i director de la Unidad de Salud Medioambiental Pediátrica (PEHSU), una unitat clínica situada al Servicio de Pediatría de l’Hospital Universitario Virgen de la Arrixaca de Múrcia, on pediatres i infermers amb experiència en salut mediambiental pediàtrica, en cooperació amb altres professionals de la salut (metges de família, obstetres, toxicòlegs, metges del treball, diplomats universitaris d’infermeria, patòlegs…) i d’altres àrees (biòlegs, enginyers, arquitectes, químics, tècnics en salut ambiental, especialistes en Ciències Mediambientals aplicades a la salut…) treballen per a reconèixer, avaluar i tractar les malalties i riscos ambientalment relacionats amb els nens, així com proporcionar educació, entrenament i investigació en salut mediambiental pediàtrica.
L’objectiu de PEHSU-Múrcia és, per descomptat, ambiciós i el resultat de la seva activitat és massa ampli com per donar-li cabuda en un únic article, però sí que hem volgut parlar amb el Dr. Ortega amb motiu de l’edició del document “Recomendaciones dietéticas, ejercicio físico y medioambiente para las y los superviventes de cáncer de mama“, resultat del IV Encuentro de Pediatría Ambiental y Salud Comunitaria: Mejorando la calidad de vida y el medio ambiente del paciente con cáncer y su familia, que es va celebrar a Múrcia el novembre de 2011. La Fundació Roger Torné ha adquirit, a més, un compromís amb la difusió d’aquest elaborat i interessantíssim dossier.
Doctor Ortega, qui ha participat en l’elaboració del document “Recomendaciones dietéticas, ejercicio físico y medioambiente para las y los superviventes de cáncer de mama”?
Els autors som Alícia Cánovas Conesa i jo mateix. Alícia és llicenciada en Química i investigadora en Medi Ambient i Càncer amb especial dedicació a la química i carcinogènesi d’aliments. I un servidor, Doctor en Medi Ambient i Càncer Pediàtric. Els revisors del document són el Dr. Josep Ferrís i Tortajada, pioner a Espanya de Medi Ambient i Càncer Pediàtric i el Dr. José Luís Alonso Romero, oncòleg de la Unitat de Mama del nostre hospital.
El document ha tingut molta repercussió…
Ha tingut en les primeres 6-7 setmanes a Internet més de 27.000 descàrregues i això dóna idea de la ‘necessitat sentida’ d’aquests materials. Vull donar les gràcies a totes les institucions i organitzacions que han donat suport al projecte. Consejería de Sanidad y Política Social de la Región de Murcia, Servicio Murciano de Salud, Gerencia Área 1 Murcia Oeste, Plan Regional de Drogas, AECC, Asociación Amiga i especialment a la Fundació Roger Torné per ajudar en la difusió.
A part de l’objectiu clar de millorar la qualitat de vida de les i els supervivents de càncer de mama, el document té un objectiu preventiu. Podria resumir quins són els principals hàbits a la infància que poden ajudar a prevenir aquesta malaltia en l’edat adulta?
És àmplia i completa l’evidència científica que implica els estrògens amb el càncer de mama. Adoptar estils de vida saludables és fonamental per disminuir l’exposició i la càrrega de substàncies químiques estrogèniques. Alguns exemples pràctics per disminuir aquestes exposicions des de l’embaràs-infància són:
1. Intentar evitar les radiografies i proves d’imatge innecessàries i exigir els protectors de mama per a les seves filles quan vagin a fer una radiografia.
2. Augmentar l’activitat física diària a les escoles i evitar el sedentarisme, el que ajuda a retardar la primera menstruació.
3. Planificar l’embaràs, evitar el consum d’alcohol i tabac.
4. Portar una dieta ‘més vegetariana’, si és possible d’origen ecològic o orgànic d’aliments naturals frescos.
5. Reduir el consum de greix i carn vermella.
6. Allargar la lactància materna.
7. No utilitzar pesticides per tractar les plagues a la llar i jardí.
8. Ser físicament actius (caminar, evitar l’ascensor…)
9. Utilitzar sempre recipients de vidre o porcellana per emmagatzemar o escalfar el menjar (llet materna, guisats, formatge…).
10. Utilitzar paelles sense tefló.
11. Intentar disminuir l’ús de productes de neteja a la llar i de cosmètics, inclosos els tints.
12. Augmentar les mesures de protecció laboral durant l’embaràs (a pesticides, derivats del petroli…).
En el document afirmen que el 90% dels càncers de mama es relacionen amb factors mediambientals. Quins són aquests factors? Es poden evitar?
En la resposta anterior es poden intuir els principals factors de risc. L’exposició a substàncies hormonalment actives (similars als estrògens) durant l’embaràs incrementa el risc de càncer de mama en la descendència. Això se sap a partir de les filles de mares tractades amb un fàrmac amb afinitat pels receptors estrogènics (dietilestilbestrol) que es va utilitzar durant dècades.
Des de la dècada dels 40 ha crescut el ritme de contaminació química per aquests alteradors endocrins i per estils de vida globalitzadors (alcohol, tabac, sedentarisme, dietes hiperproteiques riques en productes animals…) que incrementen de forma exponencial la presència de substàncies hormonalment actives. Moltes s’acumulen als teixits grassos i la seva concentració augmenta en la cadena alimentària. D’aquesta manera, els aliments d’origen animal, en general, tenen les concentracions molt més elevades. O després no s’acumulen però la seva exposició és diària i persistent. La principal font d’exposició a moltes d’aquestes substàncies és a través de la dieta i els productes de consum (higiene, neteja, cosmètica, plàstics…).
Algunes de les substàncies químiques disruptors estrogènics són l’alcohol i el tabac, alguns pesticides d’ús agrícola o per plagues, olis industrials, dioxines procedents de centrals tèrmiques i de la indústria, bisfenol-A (utilitzat en plàstics i resines), parabens (presents en els productes d’higiene o cosmètica), alquilfenols (que componen els plàstics, pintures, detergents…). Les radiacions ionitzants d’origen mèdic en nenes i adolescents és un factor de risc addicional.
Són coneguts els efectes positius de la lactància materna en la salut dels nens tant durant la infància com en la seva vida adulta posterior, però no ho és tant que la lactància materna ajudi a prevenir el càncer de mama. Com s’explica aquesta relació?
Donar el pit disminueix el càncer de mama. Quant més dura la lactància l’efecte és major. Al mateix temps disminueix de forma global el risc de càncer infantil pel fill o filla alletat. Els embarassos i la lactància materna permeten la maduració-diferenciació del teixit mamari, augmentant la resistència a carcinògens i retardant el restabliment de la menstruació. Alguns autors suggereixen que l’embaràs i la lactància són vies de reducció de la càrrega corporal de substàncies químiques que actuarien com ‘estrògens no naturals’.
Quin lloc ocupa l’activitat física en la prevenció del càncer de mama?
L’activitat física o mantenir una vida físicament activa des de la infància disminueix el risc de càncer de mama en un 20%. Fins i tot després del diagnòstic ajuda a les pacients a viure més i millor. La activitat física regular després del diagnòstic disminueix les recaigudes un 24% i un 34% la mortalitat. Des de la infància a la vida adulta el portar una vida físicament activa o fer esport de forma regular és bo i beneficiós per prevenir i lluitar contra el càncer de mama.
Quins factors mediambientals estan amenaçant la salut infantil? Què podem fer per a protegir la salut dels nostres nens i nenes?
Els nens necessiten el que jo identifico com els ’4 combustibles bàsics’ per a la vida: aire net, aigua sense traçabilitat de substàncies indesitjables, aliments lliures de substàncies químiques i si es possible de producció ecològica i, finalment, els nens necessiten afecte i bons pensaments. Aire, aigua, aliments i pensaments lliures de qualsevol tipus de tòxic és la millor garantia per a construir adults sans i robusts.
Qualsevol alteració de l’equilibri dels combustibles bàsics anteriors afectarà la salut dels nens. A Espanya, el contaminant de l’aire més important és el tàbac. A més, a moltes ciutats i àrees periurbanes, la contaminació atmosfèrica per la indústria i el trànsit motoritzat. La qualitat de les aigües que es beuen a molts punts d’Espanya també mereix una atenció especial. L’ús de pesticides i fertilitzants en l’agricultura o fins i tot a la casa o el jardí també constitueix un risc important. La ‘golafreria’ i el ‘sedentarisme’ vulneren els sistemes d’autodefensa i converteixen el nen en un subjecte més vulnerable anticipant les malalties cròniques de la vida adulta.
Quines han estat les conclusions més importants a les que han arribat els pediatres i investigadors de la seva unitat en els anys de treball que porten desenvolupats?
Jo ho resumiria en 3 punts:
a) La majoria de les malalties ambientalment relacionades que veiem a la nostra consulta són fàcilment prevenibles.
b) Fins i tot després del diagnòstic, es pot fer molt per millorar la qualitat ambiental i de vida.
c) És la ignorància i no la malícia el paradigma de la nostra societat a l’hora d’afrontar els riscos mediambientals. Generar coneixement i transmetre-ho a la població és el nostre millor servei. Una societat informada és capaç de decidir millor el seu futur.
Coincideixen aquestes conclusions amb accions empreses per les administracions per protegir la salut infantil?
El canvi serà lent. Però la creixent consciència social de la relació entre salut i medi ambient és el principal motor de canvi. La clau per millorar la salut mediambiental dels nens i nenes són les persones. Trobar persones capacitades i motivades per dur a terme aquestes transformacions a tots els nivells és clau. Això inclou polítics valents i capacitats mínimament per entendre que el millor regal per a la infància, per a una societat cada vegada més sensibilitzada i per donar sentit a l’actual desraó, passa per unificar i construir unaSuperconselleria o Superministeri de Salut i Medi Ambient. Amb el temps, ja veuran com aquestes dues administracions trobaran el nexe. Els hi devem als nostres fills.
Addicionalment, respecte al càncer de mama, a més de les tasques per a individus i col·lectius, les accions dels governs augmentant el control i prevenció que disminueixi la presència d’aquestes substàncies indesitjables ‘hormonalment actives’ en l’ambient són més que necessàries.
En quina mesura considera necessari i/o important la difusió del seu treball en mitjans divulgatius com Inspira?
Fonamental. Tota pedra fa paret. Vostès són una ‘inspiració’ en tots els sentits, he seguit des de Múrcia i amb atenció la seva trajectòria i em sembla un exemple clar a seguir. Vostès ja formen part d’aquest nou model de relació salut-medi ambient que emergirà després d’aquesta crisi.