El 15 de novembre, el físic de la Universitat de València Vicent Martínez Sancho va enregistrar a l'Oficina de Patents Europea un sistema d'encriptació de transmissió de dades a prova de hackers. L'organisme europeu va atorgar a la 'criptografia de residus' d'aquest professor de Simat de la Valldigna la màxima qualificació, la categoria A, en novetat, activitat inventiva i aplicació industrial.
Per Martínez, el sistema patentat és 'del tot indesxifrable' i marcarà 'un abans i un després', perquè pot posar fi a la pirateria audiovisual i musical, i tenir moltes aplicacions industrials, tanto en informàtica com en telecomunicacions, transaccions de pagaments electrònics, operacions bancàries i firma digital.
I és que el sistema, que rep el nom de 'criptograma de residus', afegeix a les habituals coordenades de confusió i difusió en què es basa la criptografia, la condició de la transformació, que proporciona possibilitats infinites a l'encriptació perquè fa un 'salt qualitatiu' per primera vegada de les dues dimensions de la majoria de sistemes a les tres dimensions.
A més, s'aplica en pocs segons, i a través de qualsevol ordinador, tant a textos com fotografies. Ara mateix, el sistema es troba en fase de desenvolupament amb la intenció de comercialitzar-lo a través de l'empresa valenciana Crypto-Res com més aviat millor, atès l'interès que ja hi han mostrat unes quantes companyies i institucions.
En portals especialitzats en encriptació com Kriptópolis ja hi ha debat sobre el criptograma de residus de Martínez i la seva suposada potència.
Vicent Martínez Sancho (1943) ha exercit de professor de física a la Universitat de València durant més de quaranta anys. Tot i destacar per escriure la primera obra en català per a l'estudi de la física a la universitat, també ha publicat obres en el camp de la relativitat i la física nuclear, tal com es reflectia en aquesta entrevista de fa un any a la revista Mètode. Va ser president d'Acció Cultural del País Valencià entre el 1999 i el 2005.