L'ex-conseller i ex-dirigent del PSC, Ernest Maragall, va indicar ahir amb un piulet a Twitter la data que, a parer seu, havia estat el punt d'inflexió negatiu dels socialistes de Catalunya: el dia que el Parlament de Catalunya havia aprovat la proposta d'estatut d'autonomia i l'executiva havia rebut la notícia com un desastre. Maragall va escriure en el piulet la data '30/5/05', però, de fet, l'aprovació solemne al parlament de l'estatut havia estat el 30 de setembre de 2005. En un nou piulet, Maragall va corregir l'errada i afegí que aquell dia l'aparell del partit només rumiava com esmenaria l'estatut i el rebaixaria.
Maragall va fer aquest piulet en resposta a l'editor Ernest Folch, que en un d'anterior assenyalava la data del 7 de setembre del 2006, quan Pasqual Maragall, aleshores president, havia convocat eleccions avançades i l'aparell del partit l'havia marginat per col·locar José Montilla de candidat.
@ernestfolch: punt d'inflexió negatiu es produeix abans: 30/5/05 quan Parlament aprova proposta d'Estatut i executiva ho rep com un desastre
— Ernest Maragall (@ernestmaragall) 27 de gener de 2013
Montserrat Tura: 'No em va fer callar la dictadura franquista; tampoc no ho faràs tu'
L'ambient al PSC és crispat des que va perdre el poder a la Generalitat i a grans ciutats com Barcelona. Però aquestes últimes setmanes la situació ha acabat d'esclatar arran del debat de la declaració de sobirania i el dret de decidir. Cinc diputats es van declarar rebels i no van seguir les instruccions de la direcció del partit a l'hora de votar al parlament. Aquesta acció va ser aplaudida per ex-dirigents del partit, com l'ex-consellera Montserrat Tura, que divendres va participar en un debat organitzat per l'ANC sobre el sistema judicial del futur estat català.
La participació en aquest debat, organitzat per una entitat independentista, va fer que alguns dirigents i militants socialistes li demanessin explicacions. Per exemple, el primer secretari del partit a Sant Vicenç de Montalt, Javier Sandoval, li demanava si ja no era del PSC i li recriminava que no donés suport a les decisions preses per la direcció. Tura hi va respondre que ella havia defensat les mateixes coses des que era una jove batllessa de Mollet.
En un moment de la conversa, Sandoval li diu que el PSC ha defensat el seu programa electoral i que ha fet bé votant contra la proposta de CiU, ERC i ICV. I afegeix: 'Cal més treballar i no estar criticant els teus companys.' És aquí quan Tura esclata i li respon que no la va fer callar el franquisme i tampoc no la faria callar ell. A partir de llavors, la conversa continua amb bescanvi de retrets i, finalment, Tura tanca el debat perquè se n'ha d'anar i no pot continuar.
@jsando70 ni la dictadura franquista em va fer callar. Tampoc ho faràs tu
— montserrat_tura (@montserrat_tura) 26 de gener de 2013
Més informació: Ramoncín votaria que sí per la sobirania de Catalunya
Anàlisi: Les tres rutes cap a la independència de Catalunya
Opinió de Salvador Garcia-Ruiz: La mentida més repetida de la democràcia (?) espanyola