Periodisme de pau. És el concepte amb què sis joves periodistes expliquen el que han anat a fer a països on els dirigents ja han signat la pau després d'un conflicte. Han buscat ciutadans per demanar-los si conviuen amb l'enemic, i com. Si perdonen. Si poden recordar. Les primeres entregues de la sèrie 'Després de la pau', sobre Bòsnia i el Líban, confronten l'espectador amb aquestes preguntes. De fet, el producte audiovisual és una part d'un projecte que, en el fons, busca debatre sobre aquestes qüestions. Ho van fer divendres els assistents a l'estrena dels documentals a Sant Feliu. I ahir, al Col·legi de Periodistes.
Una casa ruïnosa subsisteix al centre de Beirut entre els gratacels que s'erigeixen, flamants, a la capital del Líban amb la voluntat de simbolitzar el nou temps de pau. La casa encara conserva en les seves parets tirotejades les seqüeles de les guerres civils que assolaren aquest minúscul país que concentrà en el seu territori els conflictes del Pròxim Orient durant 15 anys des del 1975. La casa estava condemnada a ser enderrocada per deixar pas a nous edificis flamants, però una arquitecta es va fixar en ella i va començar una campanya per conservar-la. Creu que és un exemple excel·lent de dels conflictes libanesos, i ha aconseguit que finalment l'edifici albergui un museu sobre l'assumpte.
Aquest és un dels casos que apareixen al documental 'Líban, ni vencedors ni vençuts', que mostra com les seqüeles del conflicte entre la població perduren després que les classes dirigents de totes les ètnies que hi conviuen signessin la pau.
És una de les dues primeres entregues, juntament amb 'Bòsnia, la pau dividida', de la sèrie 'Després de la pau', produïda pels periodistes Iolanda Parra, Gemma Garcia, Ana Alba, Sergi Picazo, Carlos Castro i Oriol Andrés. Formen part dels grups de periodistes Contrast i Fora de Quadre, que han cooperat per produir aquestes obres.
'Els periodistes preferim el conflicte i ens oblidem d'explicar la convivència'
'Els mitjans de comunicació acostumen a cobrir, i moltes vegades ho fan amb profunditat, les guerres, però s'obliden de cobrir les paus', explica Sergi Picazo. 'Els periodistes preferim el conflicte, l'espurna, la violència, perquè són coses que salten de la quotidianitat, i, en canvi, ens oblidem d'explicar coses com el diàleg, la convivència'.
'El periodisme per la pau intenta posar de relleu aquestes altres qüestions, aquesta realitat quotidiana que sí funciona', indica, tot fent referència al concepte 'periodisme per la pau', del professor de la UAB Xavier Giró, que fou la guspira d'inspiració d'aquests professionals ara fa un any, quan van començar el projecte.
Els reportatges, una eina per al debat .
El projecte busca, principalment, fomentar el debat entorn de la pau. 'Els reportatges són una eina', considera una altra de les autores, Gemma Garcia. El 'projecte pretén sensibilitzar, educar per la pau i fer incidència política i social', afegeix. Per això les projeccions van acompanyades d'un debat posterior. Després de la projecció d'avui al Col·legi de Periodistes, en un acte per a periodistes i entitats que treballen per la pau, els documentals es podran veure el 14 de desembre a l'Espai Fontana de Gràcia, el 19 de gener a l'Ateneu Popular de Nou Barris i el 15 de desembre a la UAB, dins el màster sobre la pau que s'hi fa.
A més, també es projectaran a València, Igualada, Santa Coloma de Gramenet, Manresa, i a ciutats de l'estranger com Sarajevo, Beirut i Berlín. Els periodistes també ofereixen portar-los a les escoles. El 14 de desembre, per exemple, el mostraran a 150 alumnes de l'IES Mistral de Barcelona.
Ruanda i Guatemala, els propers objectius
La feina, però, no acaba amb la difusió dels treballs sobre Bòsnia i el Líban. Els sis periodistes ja treballen en les properes entregues, sobre Ruanda i Guatemala. I després, es volen ocupar, encara, de l'Argentina, Cambodja i Sudàfrica. Països molt diferents i amb camins molt diversos cap a la pau. Els periodistes en són conscients: 'Expliquem els processos de memòria, reconciliació, veritat i justícia de cada país separadament, sense jutjar-los ni comparar-los explícitament', indica Picazo, i afegeix: 'Cada país, cada cultura, cada religió, té la seva incidència en aquest camí cap a la pau'. Explicar-los és l'objecte de 'Després de la pau'.