Deu estats nord-americans fan avui primàries per elegir el candidat republicà que pugnarà amb Barack Obama. És una de les jornades polítiques més notables de l'any dels comicis presidencials: la del 'superdimarts', que és quan s'elegeixen més delegats republicans. Per això el 'superdimarts' acostuma a donar per bo el candidat a la presidència dels Estats Units.
L'ex-governador de Massachussets, Mitt Romney, surt a priori amb avantatge i amb l'aval d'haver guanyat a sis estats, mentre que l'ex-senador ultraconservador Rick Santorum n'ha guanyat a quatre i l'antic president de la cambra de representants, Newt Gingrich, en un de sol. El quart precandidat, el congressista Ron Paul, se situa a la cua de la llista, la qual sembla que comença a passar factura al Partit Republicà, no només per la manca d'un presidenciable clar sinó també per les disputes internes.
Georgia, Ohio, Tennessee, Virgínia, Oklahoma, Massachussetts, Idaho, Dakota del Nord, Alaska i Vermont són els estats cridats a les urnes, en una complicada aritmètica de repartiment de delegats. En total, hi ha en joc més de 400 delegats, una tercera part dels que necessita un candidat per a assegurar-se la nominació a la Convenció Nacional Republicana de l'agost.
Fins ara, segons estimacions arran de l'última votació a l'estat de Washington, Romney figura com a principal candidat, amb el suport de 170 delegats. Santorum en té 74; Gingrich, 33, i Paul, 31.
La clau d'aquest súper dimarts podria ser a Ohio, estat d'obligada victòria per a qualsevol republicà que vulgui aspirar a la Casa Blanca. Cap republicà no ha guanyat la convenció sense fer-ho abans a Ohio, on es reparteixen 66 delegats. En aquest sentit, les enquestes situen Romney i Santorum frec a frec a Ohio.
Amb el Partit Demòcrata sense el desgast d'unes primàries, ja que Obama aspira a la reelecció, els sondatges posen de manifest que les votacions internes entre els republicans han perjudicat la imatge de la formació, fins al punt que sembla que cap dels quatre precandidats parteix amb opcions de vèncer el president nord-americà en els comicis de novembre.