Nadal i Sant Esteve són els dos dies grossos de les representacions dels Pastorets. La Coordinadora de Pastorets de Catalunya n'ha comptat quasi mig centenar (mapa), enguany, repartides per tota la geografia principatina. La majoria de funcions coincideixen el 25 i 26 de desembre i segueixen les versions més tradicionals dels Pastorets, com les de Josep M. Folch i Torres i Frederic Soler 'Serafí Pitarra', i les de Francesc d'Assis Picas, Antoni Molins i Gelada, Ramon Pàmies i Lluís Millà. N'hi ha pocs, de Pastorets, que hagin estat adaptats pels mateixos grups que els representen.
Al País Valencià se'n representen, també, de Pastorets, sovint amb el nom de Betlems. És el cas de Carlet, d'Oliva o de les Alqueries. Destaca el Betlem de la Pigà de Castelló de la Plana representat el 23 de desembre, obra de Miquel Peris amb nadales de la compositora Matilde Salvador, que combina els fets de Nadal amb d'altresd d'actualitat.
Versions alternatives
Des de fa alguns anys, per aquestes dates, hi ha algunes reinterpretacions alternatives dels Pastorets. Una relectura original és la que ofereix la companyia Sebastià Vergés amb 'Els Pastorets Titelles', en què els clàssics personatges es descarnen i es converteixen en titelles de guant. Vilaweb TV en va oferir el 2008 un resum en vídeo.
Un altre a remarcar és el Betlem de Tirisiti d'Alcoi, representat amb titelles de peu i vareta, que atrau milers de visitants en les representacions que es fan per a escolars, i per a públic en general posteriorment.
També es pot veure l'espectacle itinerant dels Pastorets Rock, interpretat pel grup lleidatà Encara farem salat. El repertori es basa en els temes més coneguts del cançoner, passats per ritmes i arranjaments funk, ska i rock.
Origen
Com s'explica al portal Festes.org, els Pastorets són la representació nadalenca per excel·lència al Principat, i combinen els continguts més argumentals del misteri cristià del naixement de Jesús, com ara la lluita del bé contra el mal i el naixement del messies. L'origen cal cercar-lo en el teatre religiós medieval català, com ho palesa l'existència d'alguns textos datats al segle XV.