'A partir de diumenge volem un referèndum convocat pels que toca amb els diners que toca i amb la gent a qui toca fer aquest esforç', deia Alfred Bosch la vigília de la consulta de Barcelona del 10 d'abril de l'any passat. Bosch, avui diputat de la coalició d'ERC, Reagrupament i Catalunya Sí al congrés espanyol, considera que es van fent els passos per arribar al moment en què els partits i les institucions prenguin la iniciativa en un procés d'independència. 'A la força hi haurà d'haver un moment en què els partits polítics, o alguns, o algun, pugui passar per davant, assumir el lideratge i empènyer la societat', explica en aquesta entrevista.
- Passat un any, de què es pot dir que servís aquella experiència?
- Ara, quan la gent parla de convocar referèndums ho fa amb tota la normalitat del mon. No hi ha ningú que digui que això no es pot fer o que és impossible o que no es farà mai. No només vam visualitzar-ho i ho vam porta al carrer, sinó que a més van enderrocar un mur mental. Hi havia el tòpic que la get no podia sortir i decidir el seu futur. Era impensable. Això va caure, i avui en dia ja està absolutament instal·lat en el xip mental de tothom que el dia que vulguem, si ens armem de valor i tenim prou determinació, ho farem, i punt.
- El relleu natural de les consultes l'ha agafat l'ANC?
- L'ANC és cert que ha recollit expectatives d'una necessitat molt sentida per molta gent de continuar fent coses, de mantenir la flama ben viva. I no olidem que l'assemblea s'acaba de constituir. I encara s'ha de fer gran, ha de fer cristal·litzar accions, ha d'actuar, i de moment encara no ha actuat. És positiu que tota aquesta energia s'hagi recollit molt entorn de l'assemblea, però ara cal arremangar-se. A part de fer fulls de ruta i esmenes, s'haurà de conquerir el carrer, que és la missió principal de la majoria de moviments ciutadans.
- I que hi hagi col·laboració entre ANC i els partits polítics, a qui l'assembla interpel·la?
- Sí. Els partits polítics li faran cas i l'assemblea serà un referent i seguiran la corda que pugui tirar l'assemblea en la mesura que aquesta tingui força. I la tindrà en la mesura que mogui el carrer. La missió de l'ANC no és tan encaterinar els partits polítics sinó que per la via de l'acció els partis no tinguin més remei que anar-hi al darrere. Igual que va passar amb les consultes o la manifestació del 10-J.
- Durant aquests últims anys la impressió és que la societat civil ha anat per davant dels partits.
- Sí, s'ha vist que la societat civil ha avançat més i els partits han quedat enrere. Però jo no sé si ara continuarà passant això. La meva intuïció em diu que la cosa està més empatada. Veiem com en la política es mouen coses i es mouen molt. I això fa un any o dos no passava.
- Vol dir que s'acosta el moment en què els partits aniran en la primera línia per liderar el procés cap a la independència?
- Pot ser que passi, no ho sé. En tot cas, si volem arribar a un procés d'independència haurà de passar. A la força hi haurà d'haver un moment en què els partits polítics, o alguns, o algun, pugui passar per davant, assumir el lideratge i empènyer la societat cap a un nou estat. Si no passa això difícilment ens en sortirem.
- Vostè demanava després de la consulta que hi hagués unitat política. Ens hi acostem, a aquesta unitat?
- Hi ha d'haver discrepàncies, perquè és bo per al debat polític. Advocava per la unitat, per més que sigui puntual, de tots aquells que volen anar cap al mateix port, de tots aquells que vulguin apostar per un procés d'autodeterminació que ens pugui portar cap a la independència. Hem d'actuar com a mínim concertadament. Hem de ser capaços de posar-nos d'acord i avançar.
- Deia que és el moment dels partits. Han assumit aquest rol?
- Jo apostava pel pas a la política i a les institucions i personalment ho he fet. I continuo creient que anem arribant al moment en què o bé es mou l'escenari polític convencional, el dels partits i les institucions, del parlament i del govern, o ens quedarem encallats. Tota la feina cívica és important i s'ha de continuar fent, però ara el pas decisiu és en el terreny de la política convencional.
- Com veu els moviments dins de Convergència?
- Hi ha un moviment, i tant, potser no tan ràpid com voldríem molts. Potser encara arrossega ambivalències, però hi és. I això és incontestable. Mireu les declaracions del president de la Generalitat i la seva gent, les de l'ex-president Pujol… Això bull. I mireu què ha passat a Esquerra també: en sis mesos ha passat de ser una mòmia política a ser una criatura viva, activa i reconciliada amb el seu electorat. S'han mogut moltes coses, tot i que no prou. En aquest any hem vist coses, i enguany encara en veurem més.
- Ara es planteja una negocició pel pacte fiscal. De què ha de servir, si ja sabem què ens diran?
- Servirà per a molta gent per comprovar una vegada que la sortida pactada amb el poder espanyol no és possible. Són proves del cotó que ens van acostant a la conclusió final. Però s'ha de treballar, perquè hi ha molta gent que encara no n'està del tot convençuda. O que n'està, però no sap com s'hi pot arribar. Hi ha una incertesa que totes aquestes proves van dissipant.
- I de què servirà la proposició de llei per l'autodeterminació que presentareu al congrés espanyol?
- És una altra d'aquestes proves, és una manera d'estendre-li la mà al govern espanyol i dir-li que ho podem fer a la manera britànica, pacíficament, bilateralment, negociant, posant la decisió en mans del poble, democràticament, com es fa a l'Europa occidental i al Regne Unit. Que no l'agafen? Doncs haurem de buscar altres vies unilaterals.