El Tió de Nadal. Ramon Violant i Simorra, un dels etnòlegs que han dedicat més temps a investigar sobre la festa i el seu entorn social, a ‘El llibre de Nadal’, ens conta, sobre la cerimònia del Tió, el que segueix: «En altre temps, tant en els llogarrets rurals com en les ciutats de la nostra terra ... no haurien pas concebut una vetlla de Nadal si no hagués anat acompanyada de la cerimònia ritual de l’encesa i farciment del tió» O sigui, el Tió no és altra cosa que el tronc que es cremava a la llar aquella nit per escalfar-se i il·luminar-la. A aquell tió de la nit de Nadal, d’una forma vaga, se li atribuïa una virtut semblant a la del Nen Jesús, que naixeria aquella mateix nit amb la prometença d’actuar de Salvador, un any més. Vet aquí perquè el Tió de Nadal caga, o raja, miraculosament, tot de productes benèfics, torró o joguines. Vet aquí, també, perquè l’arbre de Nadal -en definitiva de la mateixa procedència que el tió, el bosc primordial- proporciona regals aquesta nit.
↧