Estimada Carme:

Per començar, voldria fer-te partícip d’uns sentiments que m’hauria agradat poder-te explicar cara a cara, si no et trobessis cruelment apartada de la teua gent, segrestada pels poders polítics de l’estat espanyol. Nogensmenys, m’és fàcil de fer la remembrança del període en què es va fundar l’ANC i va fer-se públic que la presidenta era una xertolina. No cal dir que vaig rebre la notícia amb una gran satisfacció perquè sempre em complau tostemps veure gent de la terra ebrenca encapçalant projectes participatius i ambiciosos de molt pes. Per descomptat, l’ANC ho ha estat, tot un moviment que ha accelerat la impecable resposta catalana a la dura agressió espanyola envers l’estatut. La memòria posa tothom al seu lloc. Primerament, vam topar amb les falsedats perennes de ZP, el president espanyol que va esdevenir voluntàriament un dels mentiders més grans dels que es fan i es desfan; després, es va passar àgilment el ribot que va prometre amb tota arrogància que portaria a terme aquell sinistre personatge que és l’Alfonso Guerra. Amb la cara de prunes agres que sempre fa, sembla com si els ciutadans de Catalunya li deguéssim diners!; i finalment les signatures que va impulsar el PP contra el text aprovat majoritàriament pels catalans i per les catalanes (el qual no va rebre el meu vist-i-plau ni molt menys, però que democràticament vaig acceptar), i la destrossa final que va legalitzar el tribunal espanyol corresponent. Els amos ja tenien el seu còctel, la seua destrucció, encara que no van preveure en cap moment el nostre aixecament ciutadà exemplar, el més important a Europa durant aquestes primeres dècades del segle XXI. Una part molt majoritària del poble es posaria dempeus davant de tanta ignomínia i tanta imposició.

Dissabte 7 d’abril vaig presentar un recull biogràfic al saló de plens de l’ajuntament del teu poble natal. Es tracta d’un retrat escrit d’una altra gran donassa xertolina, la novel·lista Francesca Aliern. Durant la narració faig esment de la teua persona com a xertolina il·lustre, com a dona que ha sabut guanyar-se el respecte de tantíssima gent i que ha arribat a ser l’ànima d’un poble en moviment. Vaig tenir el gust de demanar tan alt com vaig poder la teua llibertat, i la dels vuit companys engarjolats pels seus ideals polítics i sentimentals. A Xerta, a la població on et van veure néixer i créixer, on habita la teua mare ja en edat molt avançada, i on es viu amb tanta tristesa col·lectiva el teu empresonament, no em vaig poder estar de llegir unes paraules dedicades a la presidenta del Parlament de Catalunya! Els senyors i les senyores del número ens poden prendre moltes coses, però mai no ens podran arrabassar els sentiments. La seua legalitat pot disposar dels càrrecs i distribuir-los com a cromos, però la vida política d’aquest país no depèn en exclusiva d’aquesta legalitat forastera a base de decret, que no és acceptada per l’àmplia majoria de la ciutadania. Ets la nostra presidenta!

Durant l’acte també vaig tenir el goig de fer la remembrança d’Antoni Anyon, aquell prohom de la Renaixença xertolí que es definia com el primer dels catalanistes ebrencs. Apotecari, home de cultura, afeccionat a les lletres, va fer una tasca magnífica culturalment parlant que el va portar a ser el primer fill predilecte de la població. Seguint les teues petjades, i les de tants altres xertolins i xertolines, no va llaurar en terra erma. La nostra terra necessita Forcadells, Alierns i Anyons, necessita fermesa i valentia. I tu ets una dona molt valenta i amb capacitat de lideratge!

La teua mare viu amb molta pena la teua privació de llibertat. La teua família roman dempeus, vol tirar endavant amb la convicció plena que ets una dona coherent, carregada de responsabilitat i de savoir faire. Segur que una mare ja gran no pot entendre la teua situació; ningú no pot, però tants i tantes som al teu costat, patim per tu, tot i que tenim la il·lusió de retrobar-te ben aviat.

Alcalà Meco és un lloc infame, on t’han condemnat polítics amb l’idèntic adjectiu, amb el suport implícit de tres partits que han apostat pel número que ha volgut destruir l’autogovern català i castigar durament les persones que heu tingut càrrecs de responsabilitat durant el període més il·lusionador de la política catalana contemporània. L’1 d’octubre, es va fer realitat un somni! Milers d’urnes, milers de paperetes, centenars de milers de persones, amb el somriure al rostre i tota la il·lusió del món, va exercir el sufragi universal amb més convicció que mai. Tots visquérem un dia memorable, enterbolit per episodis de violència policíaca (amb consigna evidentment política, i amb vist-i-plau del ‘tres en uno’ del nacionalisme espanyol). Tanmateix, la mobilització del poble va ser francament memorable, repeteixo!

La Dolors Bassa i tu romaneu segrestades a l’ombra. Us tenim presents en tot moment. Tot i que, com recordava la Mireia Boya (quina altra gran donassa!), massa sovint només es parla d’Estremera i de Soto del Real, els altres dos sinistres llocs de segrest! No esteu soles, sou un exemple per a la nostra gent, com vas ser-ho durant els mesos que vas tenir l’alta responsabilitat de dirigir el Parlament de Catalunya. Aquest càrrec t’honora de debò, et converteix en Molt Honorable, malgrat els esforços inaudits de tants polítics que et van voler fer la vida impossible i que ara gaudeixen de la teua manca de llibertat. No tinc rancúnia per ningú, però la inhumanitat que demostren alguns polítics regionals serà difícil d’oblidar.

Ens quedem, però, amb el suport ciutadà, i amb un poble que vol ser lliure. M’acomiado amb un paràgraf que va escriure tot un homenot de lletres, l’amic Manel Ollé, un ulldeconenc entusiasta de la literatura catalana, sembla que pensés en vosaltres quan redactava la seua novel·la L’escamot de la nit serrada:

«Tinc molt interès a buidar les presons de la multitud de tots els que hi malviuen i s’hi amunteguen. Les presons són una de les grans vergonyes del règim que avui ens governa. Cal treballar per a treure’n immediatament totes les persones que han estat privades de llibertat només pel fet d’haver fet públiques les seues idees, o per haver estat elegits per a l’exercici i el compliment de càrrecs democràtics. Entenc que aquesta és una de les primeres obligacions de qualsevol persona digna.»

Fins molt aviat, amb tota la meua estima.

Emigdi Subirats

Avui tanca, jo diria –i espere– que només provisionalment, el Diplocat. El Consorci de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) va ser creat el novembre del 2012 amb la pretensió d’explicar al món què és Catalunya i amb la voluntat de participar en els grans debats mundials des d’una perspectiva pròpia. El Diplocat, a tot el món, ha estat reconegut com un dels exemples més reeixits de diplomàcia pública i ha fet una tasca extraordinària al servei de tots els ciutadans del Principat.

La Matrix monarquista ha convertit el Diplocat en una obsessió particular. Que diuen que ho és sobretot de Soraya Sáenz. De fet, l’aplicació del 155 va aturar-ne les activitats, malgrat que el Diplocat no siga una institució de la Generalitat de Catalunya sinó un consorci del qual han format part no únicament les institucions polítiques del país, sinó també entitats patronals i sindicats, entitats socials i esportives, universitats i escoles de negocis.

Durant els anys de funcionament, el Diplocat ha fet tot d’activitats en els contexts més diversos. I sempre donant veu a tothom i presentant la realitat catalana des de totes les perspectives. D’això, n’he estat testimoni personal: cada volta que m’han convidat com a periodista a participar en reunions, per exemple, amb periodistes estrangers hi havia gent que representava totes les visions del país i totes les posicions imaginables sobre la independència de Catalunya. L’obsessió partidista del PP no pot transformar una realitat que no té discussió possible.

El Diplocat ha estat una lliçó catalana. Amb el Diplocat i el Departament d’Afers Exteriors, Catalunya ha estat capaç de bastir un model de política internacional moderna, competitiva, plural i eficaç. Una política internacional en què tots els agents treballen conjuntament i sumen esforços per aportar al món una imatge positiva de la realitat pròpia, més enllà de la situació política, com un objectiu nacional. I això, amb un equip de treballadors brillant, compromès, d’un nivell intel·lectual molt alt i capaç de comparar-se amb el de les grans diplomàcies mundials. Potser per això el govern del PP li ha agafat tanta tírria. Perquè el Diplocat ha fet un treball magnífic, que ha despertat l’admiració allà on ha anat. I segurament també perquè ho ha sabut fer gastant només l’equivalent a una part dels diners que Espanya es gasta per adobar el jardí d’un dels centenars de prepotents i inútils edificis que la diplomàcia espanyola –anquilosada, antiquada i fora del temps– manté a tot el món.

L’estat espanyol ha aprofitat el 155 per a passar comptes amb el Diplocat pels èxits en la internacionalització de l’independentisme. En parlem en aquesta nova edició de VilaWeb Paper que ja podeu descarregar a partir d’ara. També hi oferim una entrevista amb el folòsof Jordi Graupera, que ha parlat amb Pere Cardús.

En aquest número també hi trobareu l’editorial de Vicent Partal, el Mail Obert de Tina Vallès i L’última de Pere Martí. També el reportatge sobre els quaranta anys de la Telecogresca, la festa autogiestonada dels alumnes d’enginyeria.

Són unes quantes pàgines amb el millor periodisme de VilaWeb, llestes per a ser impreses amb la impressora de casa o per a ser llegides de forma interactiva a les tauletes i el mòbils.

Els subscriptors de VilaWeb poden descarregar el diari des del correu que els arriba de la redacció cada dia a les deu del vespre. Si hi ha cap subscriptor que no rebi el correu, també pot accedir a VilaWeb Paper des d’aquesta pàgina (recordeu que ací hi ha totes les instruccions).

Si no sou subscriptors de VilaWeb i us en voleu fer, aneu a aquesta pàgina i ompliu el formulari.

El president del parlament, Roger Torrent, ha fet una crida a conjurar-se per defensar els drets civils i polítics que en aquest moment ‘estan sent atacats’. Després que el Tribunal Suprem espanyol hagi denegat l’assistència de Jordi Sànchez a la investidura, Torrent ha reiterat en un acte públic a Reus que ha acordat suspendre el ple previst per aquest divendres i que, en el seu lloc, reunirà la mesa per formalitzar la presentació d’una querella contra el jutge Pablo Llarena per prevaricació.

De fet, Torrent ha acusat el jutge d’haver escrit ‘una nova i fosca pàgina’ amb el seu vet al diputat de JxCat i d’haver vulnerat els drets polítics del parlament. A més, ha lamentat que, en aquesta ocasió, ho hagi fet saltant-se la legalitat internacional i les mesures cautelars plantejades per les Nacions Unides.

El president de la cambra ha fet una crida a defensar la democràcia i les llibertats. Així mateix, ha opinat que, amb la seva resolució, el jutge ‘està dient que no podem exercir el nostre dret a la participació política’.

Els pilots de Vueling han convocat vaga de 24 hores per als propers 25 i 26 d’abril i 3 i 4 de maig. El sindicat de pilots Sepla assegura que ja hi ha ‘més de 120 pilots se n’han anat ja de la companyia i la situació s’ha tornat insostenible’, tal com han exposat a Twitter, coincidint amb una roda de premsa que han fet a Madrid. ‘Els pilots hem fet molts sacrificis pel creixement de la companyia’, han afegit. El sindicat al·lega que la vaga es convoca pels ‘reiterats incompliments de Vueling tant d’articles del conveni col•lectiu de pilots com dels acords que regulen les bases a l’estranger’. Sepla considera que la intenció de Vueling de créixer a través d’aquestes bases pot ‘posar en risc els drets laborals i els llocs de treball dels pilots de Vueling a Espanya’.

Sepla Vueling: "Más de 120 pilotos se han marchado ya de la compañía y la situación se ha vuelto insostenible" pic.twitter.com/hshUwL2e01

— Sepla (@sepla_pilotos) April 13, 2018

El jutge Pablo Llarena, el govern espanyol i la fiscalia espanyola s’obstinen a intentar, sigui com sigui, que Carles Puigdemont sigui extradit d’Alemanya per rebel·lió. Malgrat la decisió de la setmana passada del tribunal de Slesvig-Holstein i malgrat les evidències que de cap manera els fets de la tardor passada a Catalunya van ser violents ni insurrecionals. El problema amb què topa la fiscalia espanyola és la realitat: això que a Espanya s’ha fet passar per violència, tergiversant els fets i forçant fins a l’estrip el codi penal, no és comprat a Alemanya.

Però la fiscalia espanyola hi insisteix, i ahir es va reunir a l’Haia amb la fiscalia de l’estat de Slesvig-Holstein a les oficines d’Eurojust, l’organisme de coordinació judicial entre els estats membres de la UE. La reunió s’ha fet a petició espanyola, amb el propòsit de presentar ‘noves proves’ sobre ‘els episodis de violència relacionats amb el procés’, en paraules del diari El País. La majoria de la premsa espanyola ha presentat la reunió com una esperança de poder extradir Puigdemont per rebel·lió. També ho ha dit el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que primer ha dit que la reunió ‘havia anat bé’, però després ha hagut d’aclarir que el govern espanyol no hi intervé i que la fiscalia actua de manera autònoma, per a provar de demostrar que hi ha separació de poders i que els seus pronòstics sobre les decisions de Llarena són casualitat.

La fiscalia de Slesvig-Holstein ja va desistir de recórrer la decisió del tribunal de desestimava la rebel·lió de Puigdemont i el deixava en llibertat. Ara la fiscalia espanyola li presenta més documentació, perquè els alemanys volen saber on hi ha la violència de què parlen. Els tres jutges del tribunal van deixar clar que no veien la violència que equipararia la rebel·lió amb el delicte d’altra traïció del codi penal alemany. La informació que aporten ara la fiscalia alemanya perquè la traslladi al tribunal és nova, segons la premsa espanyola; és a dir, que no era inclosa ni en la interlocutòria de processament de Llarena ni en l’ordre de detenció europea que va emetre el jutge.

I què més poden dir per fer veure que hi va haver violència insurreccional i rebel? Segons El Español, un dels fiscals espanyols va dir a la reunió d’ahir que la violència va ser ‘ordida i duta a terme des de les institucions catalanes mateixes, amb prop de 17.000 policies autonòmics a les seves ordres i amb la capacitat de mobilitzar milers de ciutadans disposats a enfrontar-se a les forces de seguretat de l’estat’ . És a dir, el mateix argument d’Intereconomía el dia de la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein:

Atención a Intereconomía!! Así explican la liberación de Puigdemont pic.twitter.com/bW2R16Abvq

— ANA HERNÁNDEZ (@ANALUZVELOZ) 7 d’abril de 2018

La reunió entre fiscalies no és extraordinària. I, de fet, si hi ha hagués documentació nova i proves que demostressin que Carles Puigdemont va cridar a cometre actes de violència i que aquesta violència va existir, hi hauria la possibilitat que el tribunal acabés reconsiderant la seva decisió i que obrís la porta a extradir Puigdemont per rebel·lió.

Així ho explica el setmanari alemany Der Spiegel en la seva edició digital: ‘El Tribunal Superior no rectificarà fàcilment el seu pronunciament legal, diu un expert de dret penal de Berlín. Però això canviaria si hi hagués documentació prèviament desconeguda des d’Espanya que suggerís que Puigdemont va cridar a la violència, o que l’estat espanyol va estar a punt de rendir-se.’ Però no hi va haver ni una cosa ni l’altra. Aquest és el problema de l’estat espanyol, que no es poden presentar proves de coses que no van succeir.

El Parlament de Catalunya ha homenatjat avui els republicans que van ser represaliats pel franquisme. L’acte s’ha fet al pati de la biblioteca de la cambra, on s’ha fet una ofrena floral i el president del parlament, Roger Torrent, ha fet un parlament. Entre els assistents hi havia representants d’ERC, JxCat, CUP i Catalunya en Comú. PSC, Ciutadans i PP se n’han absentat.

El president del #Parlament, @rogertorrent, i el president de l’Associació pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Pere Fortuny, fan l’ofrena floral als republicans represaliats pel franquisme pic.twitter.com/nA2zZiZpym

— Parlament Catalunya (@parlamentcat) 13 d’abril de 2018

El president de la cambra ha denunciat la ‘regressió en drets i llibertats’ que pateix el Principat i, en aquest sentit, ha fet una crida a protegir la memòria històrica i ha fet un paral·lelisme amb la repressió actual: setze dirigents independentistes estan encausats per rebel·lió al Tribunal Suprem espanyol.

La portaveu del grup parlamentari del PSC, Eva Granados, ha justificat l’absència dels seus diputats esgrimint que l’acte era una manipulació i ha assegurat que només ha servit per a reivindicar ‘una ideologia concreta’.

El president del Parlament, Roger Torrent, ha aprofitat el seu discurs a l’acte anual d’homenatge als republicans represaliats pel franquisme celebrat avui per a denunciar que encara ara perviuen vestigis ideològics de la dictadura. ‘Alguns valors del franquisme i ideals feixistes continuen presents; mai han desaparegut del tot’, ha sentenciat, tot relligant algunes ‘agressions amb simbologia nazi’ en diversos municipis catalans amb l’actitud de l’estat espanyol amb el sobiranisme i el Parlament. I és que, sense esmentar directament les investidures fallides, Torrent ha denunciat que l’estat espanyol ataca el Parlament amb la seva ‘regressió en drets i llibertats’. És per això que ha defensat la querella contra el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena per prevaricació.

Roger Torrent ha intervingut avui al tradicional acte d’homenatge als republicans represaliats. I ho ha fet relligant els valors de la llibertat i la defensa dels drets que suposava la república, amb la reivindicació dels mateixos elements que creu que cal ara davant els embats que atribueix a l’estat espanyol. A més, creu que el clima que s’ha creat amb la impunitat d’alguns atacs de grups feixistes a Catalunya se suma a l’actitud del govern espanyol i el sistema judicial. ‘És veritat que alguns valors del franquisme i ideals feixistes, tot i que minoritaris, continuen presents. L’odi, la violència, la repressió contra els que pensen diferent. Mai ha desaparegut del tot i els darrers mesos s’han deixat veure a cara descoberta a diversos municipis del país’, ha dit. De la mateixa manera, ha comparat la impunitat d’aquests grups amb ‘l’intent de criminalitzar la protesta cívica i pacífica’ que atribueix a l’estat espanyol.

És davant d’aquesta situació que Torrent ha apostat per ‘fer-se més forts que mai’ i ‘defensar els valors fonamentals, els drets i llibertats individuals i col·lectives’. ‘Vivim en una situació de regressió clara. Hem de lamentar que el govern espanyol continuï obstruint tots els intents de revisitar el passat amb dignitat i també el que fa avui amb la regressió en llibertats. I ho patim també des del Parlament’, ha sentenciat. En aquest sentit, ha defensat que la Mesa, a proposta seva, hagi acordat presentar una querella contra el jutge Pablo Llarena arran del seu veto a l’assistència de Jordi Sánchez (JxCat) a la seva investidura.

Així, parlant de la ‘defensa de les institucions i els drets dels diputats i, per tant, de tots els ciutadans’, ha assegurat que la cambra ha fet ‘un pas més en la defensa dels drets fonamentals’ tal i com assegura que van fer en el passat els represaliats pel franquisme. ‘No permetrem que es trepitgin els nostres drets i llibertats’, ha conclòs. A l’acte, també ha intervingut el president de l’Associació Promemòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya, Pere Fortuny, que ha aprofitat per tornar a reclamar la nul·litat dels judicis i sentencies del franquisme des del Congrés espanyol, tot agraint que des del Parlament ja s’hagi impulsat.

A més, ha denunciat que actualment hi ha a l’estat espanyol ‘una democràcia que continua dominada pels hereus del franquisme’. ‘Van fer que els seus responsables no fossin perseguits pels delictes que van cometre. Van aprovar l’amnistia al 77. Però es van oblidar de restaurar la memòria dels represaliats’, ha sentenciat. Abans dels discursos, Torrent i Fortuny han fet una simbòlica ofrena d’homenatge als republicans represaliats pel franquisme i s’ha guardat un minut de silenci.

La protesta que treballadors públics de diferents departaments de la Generalitat fan cada divendres en contra del 155 i a favor de l’alliberament dels presos polítics s’ha dut a terme a les portes del Museu de Lleida, just al punt d’accés a la sala d’exposicions temporals on hi ha la dels ‘Presos polítics a l’Espanya contemporània’.

Tot i la pluja, els funcionaris han dut a terme l’acció que s’ha afegit als actes de la setmana per la llibertat d’expressió. És per aquest motiu que els assistents han enganxat missatges escrits en post-its de color groc en un mural d’expressió lliure que s’ha situat a l’entrada del museu.

A banda de treballadors públics, a la protesta també hi han assistit regidors de la Paeria a l’oposició i representants d’entitats. És la segona vegada que els funcionaris de Lleida es concentren a les portes del Museu de Lleida per aquest motiu. La setmana passada, la protesta es va fer a les portes del Centre Penitenciari de Ponent i es van enlairar globus grocs.

Amnistia Internacional ha publicat un comunicat avui en què demana la retirada de les acusacions de ‘terrorisme’ contra els tres joves d’Altasu. Dilluns comença el judici a l’Audiència espanyola. L’organització afegeix que les agressions denunciades són greus i que els guàrdies civils i les seves parelles tenen dret a una investigació judicial i demana un procés judicial ordinari.

‘Aquest és un exemple de com Espanya està aplicant una legislació que ha ampliat de manera desproporcionada els tipus de terrorisme, allunyant-se dels requisits de claredat i precisió exigits pel dret penal i per diversos relators de Nacions Unides‘, ha afirmat Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional Espanya. L’ONG ha confirmat que assistirà al judici com a observadora.

L’octubre del 2016 un grup de joves van barallar-se amb guàrdies civils de paisà i les seves parelles en un bar d’Altsasu. Com a resultat, la jutgessa Carmen Lamela va processar els vuit joves per ‘terrorisme’. Tres d’ells, Jokin, Adur i Oihan, acumulen 515 dies de presó provisional des del novembre del 2016. També estan processats per delictes d’amenaces i lesions i se’ls demana una pena de cinquanta anys de presó. ‘La detenció a l’espera del judici ha de ser una mesura excepcional, únicament permesa per a prevenir el risc de fugida de la justícia o quan les persones acusades siguin perilloses per a altres o per a l’acció de la justícia’, recorda Beltrán.

‘Ens preocupa que la definició ambigua i imprecisa que conté el codi penal sobre terrorisme, especialment després de la reforma realitzada el 2015, pugui utilitzar-se per a qualificar i castigar comportaments que no tenen una naturalesa terrorista’, diu Virginia Álvarez, responsable de política interior a Amnistia Internacional.

En aquest sentit, l’organització es mostra preocupada per les garanties del judici perquè les autoritats judicials han rebutjat ‘importants proves i testimonis presentats per les defenses’. Afegeix que estaran pendents perquè s’apliqui el dret internacional i perquè totes les parts compareguin en plena igualtat de condicions.

Amnistia també reitera que no és la primera vegada que adverteix Espanya de la definició ambigua del que es considera ‘terrorisme’ i que això pot com a conseqüència la criminalització de conductes que no semblen tenir ‘naturalesa terrorista’. De manera contundent, diu: ‘Les autoritats espanyoles continuen vulnerant les seves obligacions internacionals amb els drets humans en relació a les mesures adoptades en la lluita antiterrorista’.

Més informació:

• ‘Arbitrarietat i indefensió’: l’independentisme és perseguit ara per terrorisme
• Bel Pozueta: ‘Els nostres fills són presos arran d’una política de revenja de l’estat espanyol’

VilaWeb convoca, com cada any, l’Assemblea de Lectors, amb sessions en dies diferents a Vic, Barcelona, Perpinyà, Palma i València. El dimecres 25 d’abril es farà un acte a Palma a les 19.30 a Can Alcover (carrer de Sant Alonso, 24). En aquest cas, es farà primer una conferència a càrrec de Vicent Partal i Pere Cardús oberta a tothom, i en acabat, es farà l’assemblea de subscriptors en una reunió més breu. L’assemblea havia estat convocada inicialment el 22 de març, però es va haver d’ajornar per la convocatòria de la investidura de Jordi Turull, que l’endemà va ser empresonat.

A l’Assemblea de Lectors, hi poden assistir tots els subscriptors del diari. Si encara no en sou, podeu fer-vos-en omplint aquest formulari. El director, Vicent Partal, i responsables del diari membres de la redacció hi expliquen els projectes en marxa o futurs i escolten, especialment, els comentaris i crítiques dels subscriptors.

El dimecres 7 de febrer es va fer la primera d’aquestes sessions a Vic. La següent assemblea es va fer dissabte 10 de febrer a Barcelona al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Prèviament, a les deu del matí, es va fer una visita a la redacció del diari, al carrer de Ferlandina, 43. També s’ha fet la de Perpinyà, dissabte 17 de febrer al Casal. I el dissabte 24 de febrer es va fer l’assemblea de València a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (carrer de Sant Ferran, 12).

La sessió de Barcelona, a més, fou enregistrada en vídeo, per facilitar la participació de tots els qui no hagin pogut acudir a cap de les quatre convocatòries.

En les darreres hores s’ha viralitzat una cançó infantil alemanya perquè la lletra sembla que digui ‘viva Puigdemont.’ La descoberta, feta pel programa Versió a RAC-1, ha corregut com la pólvora per les xarxes i Whatsapp. Evidentment, la lletra no fa cap referència al president de la Generalitat. La cançó data de principis del segle XIX i es titula Es tanzt ein Bi–Ba–Butzemann, literalment un Bi–Ba–Butzemann balla.

Què és un Bi–Ba–Butzemann? És un personatge mitològic que és una barreja entre l’home del sac i un follet, per això en el vídeo és caracteritzat com un personatge petit que carrega un farcellet. Tanmateix, Bi–Ba–Butzemann no és un personatge del tot simpàtic. A la nit visita els nens i si s’han portat bé els deixa una poma al llit. En cas contrari…

Què diu la lletra? La cançó explica com el personatge, Bi–Ba–Butzemann, entra en una casa de nit. Balla, córrer i salta mentre llança el farcellet amunt i avall. El farcellet és ple de pomes pels nens que s’han portat bé. ‘Llança el farcellet amunt i avall. Al matí torna a ser buit. Un Bi-Ba-Butzemann balla dins de casa nostra’, diuen els darrers versos.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha demanat als seus assessors comercials que estudiïn la possibilitat de tornar a l’Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica (TPP, en anglès), un pacte comercial que va abandonar l’any passat, segons ha informat la portaveu de la Casa Blanca Lindsay Walters.

Trump ha afirmat en una reunió amb senadors republicans que ha demanat al representant de Comerç dels Estats Units, Robert Lighthizer, i a l’assessor comercial de la Casa Blanca, Larry Kudlow, que reiniciïn les negociacions.

‘El president sempre ha dit que estaria disposat a un tracte substancialment millor, fins i tot en el seu discurs a Davos a principis d’aquest any’, ha indicat Walters. Per la seva banda, el mandatari nord-americà ha assegurat que només s’uniria al TPP ‘si l’acord fos substancialment millor a l’ofert a l’expresident (Barack) Obama’.

‘Ja tenim acords bilaterals amb sis de les onze nacions del TPP i estem treballant per fer un tracte amb el més gran d’aquests països, el Japó, que ens ha colpejat dur en el comerç durant anys!’, ha assenyalat Trump a través del seu compte de Twiter.

El TPP té com a objectiu reduir les barreres comercials entre algunes de les economies de més ràpid creixement a la regió Àsia-Pacífic i contrarestar el poder econòmic i diplomàtic de la Xina. Trump va retirar els Estats Units del pacte a començaments del 2017, després d’exposar diverses preocupacions en matèria laboral.

Fins i tot abans de la sortida oficial del TPP, la participació dels Estats Units en el pacte era virtual per l’oposició al Congrés. Els Estats Units van començar les negociacions per entrar al TPP el 2008, però a finals del 2016 el govern presidit en aquell moment per l’expresident Barack Obama va abandonar els intents perquè fos aprovat pels legisladors.

‘Són bones notícies que avui el president hagi donat directives a Larry Kudlow i al representant Lighthizer perquè negociïn l’ingrés dels Estats Units al TPP’, ha afirmat el senador republicà Ben Sasse en un comunicat després de la reunió entre Trump i els senadors.

Des que els Estats Units es van retirar de les converses del TPP, els altres 11 països han avançat amb el seu propi acord, i en el procés van eliminar els capítols sobre inversió, compres governamentals i propietat intel·lectual que havien estat part de les principals exigències de Washington.

Almenys trenta palestins han resultat ferits, un d’ells en estat crític, per trets israelians durant les protestes a la frontera entre Gaza i Israel, segons que han informat fonts mèdiques palestines. Mitja Lluna Vermella Palestina xifra els ferits en vint-i-set, catorze per ferida de tret.

De moment, un portaveu militar israelià ha confirmat que les forces desplegades a la frontera ‘estan responent amb instruments de dispersió i antidisturbis, a més d’armes de foc d’acord amb les regles de l’entrenament’, segons declaracions recollides pel Jerusalem Post.

Les protestes han començat vora les 11.00 del matí, quan una multitud de palestins, segons el mitjà israelià Walla!, present a la zona, han intentat travessar la frontera. Llavors, l’exèrcit israelià ha respost amb munició real. Les Forces de Defensa d’Israel han repel·lit els manifestants a cinc punts diferents al llarg de la tanca fronterera. En un punt del nord de la franja de gas, una multitud de palestins han intentat creuar la tanca i entrar en territori israelià.

L’Oficina d’Assumptes Àrabs de l’exèrcit israelià ha advertit als residents de la Franja de Gaza que no cooperin amb el moviment islamista i força dominant a l’enclavament, Hamás. L’organització, segons els militars israelians, han demanat a la població que recorri a l’ús dels còctels molotov per a atacar a les forces israelianes.

Malgrat els avisos, grups de joves han onejat banderes palestines i han cremat llantes i banderes israelianes prop de la frontera vallada després de les oracions del divendres. En un campament a l’est de la ciutat de Gaza, els joves portaven sobre les seves espatlles un taüt envoltat en una bandera israeliana amb les paraules ‘La fi d’Israel’.

‘No hi ha quotes, ni rodes de trucades, ni dirigents, ni cap seu. I l’assistència a les reunions setmanals és opcional.’ És així com comença aquest reportatge sobre els Comitès de Defensa de la República que ha publicat avui el diari nord-americà Washington Post. Un text dedicat als CDR que contrasta absolutament amb el to d’acusació i de criminalització que n’han fet la gran majoria dels mitjans espanyols en la campanya d’acusació contra aquests comitès. De fet, l’article parla de la persecució de què són víctima els membres del CDR, i posa l’exemple de la detenció aquesta setmana de Tamara Carrasco a Viladecans, acusada inicialment de rebel·lió i de terrorisme. El Washington Post, en canvi, explica com són i com funcionen els CDR, d’una manera que pràcticament cap diari espanyol no ha fet.

‘Són grups vagament organitzats com a comitès de defensa, i han agafat un protagonisme en el moviment d’independència de Catalunya un cop els dirigents han estat empresonats o han marxat del país’, afegeix el diari. ‘Els comitès de defensa incorporen gent de totes les edats i de tots els àmbits de la vida. En Josep, un economista de 56 anys que s’ha negat a donar el seu cognom per por de ser detingut, va assistir a una assemblea del comitè de defensa al barri de Barcelona per primera vegada la setmana passada. Diu que ja formava part de dues entitats de la societat civil que donen suport a la independència, però que volia fer-hi més.’

El reportatge explica que els CDR es van crear per a defensar el referèndum de l’1-O. ‘Avui els seus membres s’organitzen en una xarxa de tres-cents comitès, i molts tenen els seus propis logos i pàgines i perfils propis a les xarxes socials. Alguns CDR rurals tenen quatre membres, i d’altres a la ciutat de Barcelona apleguen dues-centes persones en les seves assemblees.’ Explica també algunes de les formes de protesta, com una que hi va haver a Figueres i que va consistir en una concentració silenciosa de mitja hora de desenes de persones amb màscares blanques reclamant l’alliberament dels presos. ‘Dissabte a Barcelona uns grups es van organitzar en una vigília de vint-i-quatre hores en què dues-centes persones feien torns per a caminar en cercles al voltant d’una presó clausurada [la Model]’.

Més testimonis: el ‘d’una dona de 55 anys que no vol donar el nom per por de ser detinguda: “si no afectes l’economia, ningú no et farà cas’. I el cas de Tamara Carrasco, destacant que El País va publicar un àudio filtrat per la policia que servia de ‘prova’ incriminatòria: ‘Ella hi descriu plans per a una gran vaga que mai no ha tingut lloc. L’enregistrament de veu parla vagament de plans per a aturar el port de Barcelona i interrompre vies de comunicació i vies de tren, però “sense cap violència”.

L’article qüestiona el punt de vista del govern espanyol sobre la violència dels CDR i l’acusació de terrorisme citant experts que neguen aquesta acusació. I acaba amb un testimoni d’un integrant d’un CDR, Mariano Álvarez, de 61 anys, nascut a Madrid però resident a Barcelona des del 1984. ‘Sóc un CDR’. Diu que ‘si el govern espanyol intenta intimidar gent com jo per a no sortir al carrer a protestar, aconsegueix l’efecte contrari. No ens podran detenir a tots.’

TEMA DEL DIA
Democràcia. Aquest dimecres ,la presidenta del Consell dels Pirineus Orientals, la socialista Hemeline Malherbe, va fer una crida a mobilitzar-se contra la repressió i en ‘defensa de la democràcia a Catalunya Sud’. En una intervenció envoltada de càrrecs electes nord-catalans, va explicar que no es tractava de posicionar-se a favor o en contra de la independència, sinó que la democràcia perillava per la deriva que va prenent el conflicte entre Catalunya i Espanya. El dia abans, el PSC havia anunciat que no participaria en la manifestació de diumenge perquè considerava que s’havia ‘patrimonialitzat’ el concepte de convivència i que la convocatòria, feta per l’Espai Democràcia i Convivència, interpel·lava un dels blocs de la política catalana.

L’excusa del PSC seria respectable si el partit de Miquel Iceta no hagués assistit reiteradament a les manifestacions convocades per Societat Civil Catalana i hagués mantingut una posició equidistant com la que han mantingut els comuns, que sí que hi seran. Però és que el PSC s’ha bolcat en les manifestacions unionistes i Miquel Iceta no ha tingut cap problema a fotografiar-se amb la plana major del PP i de Ciutadans. La distància entre els socialistes nord-catalans i els del sud no és geogràfica, és de percepció de la democràcia. Només així s’entén que Iceta estigui més còmode fent-se una fotogrfia amb Enric Millo o Xavier García Albiol que amb els dirigents de CCOO i UGT o de la Confederació d’Associacions Veïnals.

La UGT hi serà gràcies al fet que el seu secretari general, Camil Ros, ha pogut aturar la conspiració interna que li han muntat els socialistes dins el sindicat per a provar que no donessin suport a la manifestació. La maniobra finalment ha fracassat, i la UGT serà a la manifestació, però no ha estat fàcil. L’ex-diputada del PSC Isabel López Chamosa ha fet tot el possible per a evitar-ho, en una maniobra que encara és més lamentable si es té en compte que una de les conselleres empresonades, Dolors Bassa, és secretària general de la UGT de Girona.

Tot i que Iceta intenta en els plens del parlament fer equidistància verbal entre unionistes i independentistes, demanant un diàleg que no arriba mai, cada setmana els fets el desmenteixen. Avui, el seu partit no ha participat en un acte al parlament d’homenatge als republicans represaliats pel franquisme. Han preferit quedar-se amb el PP i Ciutadans una altra vegada, ara amb l’excusa que es defensava una ‘ideologia concreta’. Una vegada més, confonen interessadament ideologia amb democràcia. D’ideologies n’hi ha moltes, la democràcia ens afecta a tots.

La manifestació d’aquest diumenge no és una manifestació independentista, és una manifestació a favor de la democràcia. Hi participaran demòcrates que, siguin de la ideologia que siguin, rebutgen la retallada de drets i llibertats que pateix Catalunya amb l’excusa del procés. En els punts del manifest de la convocatòria, no hi apareix la paraula independència, ni tan sols la paraula república. Es parla només de drets, llibertats i diàleg. És una convocatòria tan oberta que hi cap tothom. Sempre que es consideri que la democràcia és un valor a preservar.

MÉS QÜESTIONS
Ximo Puig compareixerà a les Corts pel finançament del PSPV i el Bloc. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, compareixerà a les Corts Valencianes per defensar l’honorabilitat del govern valencià i dels dos partits que el conformen, arran de les revelacions sobre el presumpte finançament il·legal del PSPV i del Bloc Nacionalista Valencià, formació majoritària de Compromís, el 2007. Puig ‘es posarà a disposició de les Corts’ quan hagi tornat de la visita institucional que la setmana que ve farà a la Xina i el Japó, segons que ha explicat aquest migdia la portaveu del Consell, Mónica Oltra. En la interlocutòria de la titular del jutjat d’instrucció número 21 de València, Nieves Molina, s’assenyala que les actuacions del PSPV i el Bloc podrien constituir ‘fets de finançament irregular’, gràcies als quals les dues formacions haurien pogut superar el pressupost màxim en les eleccions municipals i valencianes del 2007. A parer al vice-secretari del PSPV, de l’escrit es conclou que ‘no hi ha trama, no hi ha finançament il·legal ni diner negre’. I el responsable del Bloc, Enric Morera, considera que la interlocutòria ‘arxiva les actuacions contra el Bloc’ per presumpte finançament irregular, la qual cosa és una ‘bona notícia pel que fa a l’honorabilitat i el prestigi’ del partit.

Polèmica per l’absència de Bauzá al senat. Al ple del senat que va aprovar una moció a favor del descompte del 75% per als vols dels residents que viatgen a la península, no hi eren tots els senadors: hi faltava l’ex-president balear José Ramón Bauzá. La seva absència ha generat una forta polèmica, fins al punt que avui s’ha vist obligar a rectificar a les xarxes. El senador Bauzá s’ha disculpat amb un vídeo penjat al seu compte oficial de Twitter:

En relación a la información del @diariomallorca quiero contaros directamente y con total transparencia el motivo por el que no voté, aún debiendo hacerlo, la moción del pasado miércoles. Os pido disculpas y os aseguro que seguiré dejándome la piel por Baleares y por España. pic.twitter.com/JJ7MK3OhbB

— José Ramón Bauzá (@JRBauza) April 13, 2018

Malgrat les explicacions, el grup parlamentari Més per Menorca ha demanat que Bauzá comparegui al parlament perquè expliqui el motiu de la seva absència en el debat i votació de la proposta del descompte aeri del 75% presentada per Bernat Picornell, d’ERC.

L’Audiència espanyola dóna 30 dies a Valtònyc per a evitar la presó. L’Audiència espanyola ha dictat una providència en què dóna trenta dies a Josep Miquel Arenas, Valtònyc, perquè aconsegueixi que el Tribunal Constitucional li suspengui la condemna. Altrament, haurà d’ingressar a la presó. Valtònyc va ser condemnat a tres anys i mig de presó acusat d’haver calumniat i injuriat de manera greu la corona espanyola i enaltit el terrorisme en les seves cançons. La defensa de Valtònyc havia demanat a l’Audiència, tribunal que el va condemnar, la suspensió de la pena, però li ha contestat que aquesta decisió és competència del Tribunal Constitucional.

Comín inaugura el congrés de la Societat Catalana de Pneumologia. El conseller de Salut, Toni Comín, ha inaugurat el congrés de la Societat Catalana de Pneumologia. Ho ha fet via telemàtica i la seva intervenció ha estat llargament ovacionada pels presents. La societat reuneix, des d’aquest dijous i fins dissabte, 260 especialistes a Lleida en la XXXVI Diada Pneumològica per a analitzar les últimes innovacions en aquesta especialitat, entre les quals la immunoteràpia per a tractar alguns tipus de càncer de pulmó i nous fàrmacs biològics per a malalties com l’asma.

Sagunt torna a penjar la bandera republicana tot i l’amenaça de sancions. L’Ajuntament de Sagunt ha tornat a lluir al balcó una monumental bandera republicana, la mateixa que es va penjar anys anteriors però que el 2017 li va costar la denúncia de la delegació del govern espanyol, que va advertir d’accions judicials si es tornava a repetir. L’acció l’ha duta endavant el grup municipal d’Esquerra Unida, que ha desplegat la bandera tricolor avui, vigília del 87è aniversari de la proclamació de la II República. Cal recordar que l’any passat, l’Advocacia de l’Estat va denunciar nou ajuntaments. De moment, han estat condemnats els consistoris de Barxeta, Bunyol i Xeraco. Sagunt està pendent de resolució judicial, igual que Silla, Paiporta, Benifaió, Tavernes i Algemesí, que també van fer onejar la bandera republicana.

LA XIFRA
4 dies en un curs al barri d’Aravaca de Madrid equival a un postgrau a Harvard, segons el currículum del vice-secretari del PP Pablo Casado. El curs l’oferia l’IESE i només calia pagar perquè et donessin el títol.

TAL DIA COM AVUI
Un 13 d’abril de 1983 es mor Mercè Rodoreda, escriptora catalana universal que va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. ‘Vull escriure, necessito escriure; res no m’ha fet tant de plaer d’ençà que sóc al món, com un llibre meu acabat d’editar i amb olor de tinta fresca’, va escriure.

La família de Guillem Agulló i el grup Ovidi4 va retre homenatge al militant antifeixista assassinat per un grup de nazis l’11 d’abril de 1993. Dimecres es van commemorar els vint-i-cinc anys de la mort d’Agulló i aquests últims dies s’han fet diversos actes de record i concentracions. A més de la família Agulló i d’Ovidi4, en l’homenatge també van participar-hi Feliu Ventura, Miquel Gil, Maria del Mar Bonet, Berta Iñíguez, Flora del Diluvi i Francesc Anyó. El públic va clamar, dempeus, el cant ‘Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!’

Tot seguit podeu llegir el text que va llegir-hi la família:

«25 anys, fa 25 anys que la nostra vida va trontollar a cop de punyalada feixista.

25 anys on l’estat més ranci va mostrar la seua cara més perversa en l’estafa d’un judici i l’encobriment dels assassins.

25 anys on ens vam poder adonar dels vertaders i perillosos mecanismes de l’estat i d’un poder judicial al seu servei.

Volíem justícia i vam ser traïts, una altra punyalada.

És per això que també ara fa 25 anys que vam començar a denunciar públicament aquesta injustícia i tot l’entramat feixista que envoltava l’assassinat de Guillem.

Fa 25 anys que vam començar un dur camí per a donar a conèixer la seua història, la nostra història. I per dignificar la memòria del nostre germà, fill, amic…

Un camí amb molts entrebancs, no lliure d’amenaces, pintades, càntics feixistes, que convidaven a reviure el dolor i abandonar aquesta lluita. El que ells no sabien era que també nosaltres ens havíem impregnat de la força, la constància i la tenacitat de Guillem i que això ens donaria les forces necessàries per a seguir endavant.

Així que no, no van poder callar les nostres veus, les veus d’una família i que a poc a poc anà convertint-se en el clam de tot un poble. Amics, companys, moltíssima gent, que ha anat creixent per milers durant aquests 25 anys i que ens ha cuidat com qui cuida el tresor més apreciat. Tota la gent que ens heu donat suport, que ens heu mostrat la vostra estima, que l’heu recordat i heu dignificat la seua memòria, sou vosaltres els qui vertaderament heu fet justícia a Guillem.

Sou vosaltres els protagonistes d’aquesta història, sou els qui heu estat al nostre costat durant aquests 25 anys i sou els qui amb els vostres actes, les vostres paraules, les frases encoratjadores, heu donat veu a Guillem, heu portat a tot arreu el seu missatge i l’heu mantingut viu, viu com la flama.

És per això que aquest acte no pot ser sinó un acte d’agraïment, per tots els vostres esforços, per honorar i recordar Guillem, per la lluita antifeixista, per fer vostre el seu missatge i per agafar el nostre relleu. I per continuar amb el cap ben alt, sempre cap endavant.

Gràcies, INDESINENTERS!

I volem acabar agafant prestada una frase de l’amiga Gemma Pasqual, que diu així:

ELS SEUS 18 ANYS SÓN PERPETUS,

LA MIRADA CONGELADA EN UNA FOTOGRAFIA

ENS ENCORATJA A CONTINUAR LA LLUITA!!

Guillem Agulló la lluita continua!!»

L’actuació portava el nom ‘Cuidem-nos’ i es va fer en el marc del cicle ‘Rock, pop… al Palau’. Ovidi4 està format per la cantant Mireia Vives, el periodista David Fernàndez, el guitarrista Borja Penalba i el poeta David Caño. Els seus espectacles combinen la música, la poesia, la representació de to teatral amb el contingut reivindicatiu i polític.

Més informació:

• ‘A ells no els han mort un fill; i nosaltres hem perdut la por’: entrevista a la família de Guillem Agulló
• La impunitat de l’assassí de Guillem Agulló

Un tribunal de Moscou ha prohibit la xarxa social de comunicació instantània Telegram després d’una demanda de l’autoritat reguladora dels mitjans de comunicació russos Roskomnadzor. La decisió és de caràcter immediat i s’executarà fins que Telegram lliuri les claus per a desxifrar els missatges encriptats de l’aplicació, que permet de tenir xats secrets.

El Tribunal del Districte de Taganski només ha tardat mitja hora a estudiar les proves presentades, en absència dels advocats de Telegram. El creador de l’aplicació, l’exiliat rus Pável Dúrov, no havia volgut que els lletrats hi assistissin perquè hi hagués legitimitat el que considera una ‘farsa’.

L’argument de Rússia és que la missatgeria encriptada de Telegram facilita la comunicació entre ‘terroristes’, i emmarcava la demanda en la lluita antiterrorista. Segons Telegram, la decisió viola el principi constitucional del secret de correspondència, atès que si lliure les claus del desxifratge es podria accedir als missatges de qualsevol usuari.

De moment, Telegram no s’ha pronunciat sobre la sentència però es planteja recorre-hi en contra. Per la seva banda, el portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, s’ha negat a comentar la sentència judicial perquè diu que no valora decisions dels tribunals.

L’escorcoll d’aquest dijous a Diplocat resumeix molt bé la situació en què ens trobem; ara que la partida comença a jugar-se al tauler europeu, ens trobem desproveïts de la xarxa diplomàtica que s’havia anat construint els darrers anys i, per tant, d’una veu sòlida i cohesionada que defensi els interessos del país amb la professionalitat i legitimitat que donen aquestes institucions. Perquè l’actuació de la Guàrdia civil dijous a la Casa de les Punxes escenifica exactament allò que és: van tancar les delegacions a l’exterior fa uns mesos i ara culminen la feina abaixant la persiana del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya. I ens equivocarem si ens pensem que això no ha tingut una repercussió molt considerable en els nostres objectius com a país. És un símptoma del que passa a Catalunya i, alhora, en rebla el clau en el front exterior, on totes les victòries que ara mateix s’estan aconseguint són reactives, d’esma, tristes victòries que no escrivim nosaltres i que ens haurien fet caure l’ànima als peus si les haguéssim sabut abans de l’1 d’octubre.

En el moment crucial que estem vivint, i tal com malauradament ja ens ha passat altres vegades a la història, la partida de Catalunya es juga a Europa sense que nosaltres hi siguem considerats un jugador de ple dret i, per tant, juguem amb desavantatge; en lloc d’actuar amb determinació, d’enviar missatges clars sobre els nostres objectius i mostrar que som dignes de la causa que defensem (la independència, democràtica i pacífica, però ni un mil·límetre menys que això perquè és l’opció que ha guanyat ja en dues eleccions consecutives i un referèndum), anem a remolc dels cops de guió del nostre president. I en lloc d’aprofitar la ‘sort’ increïble que malgrat tot ell va tenint –i, de retruc, nosaltres– per enlairar de nou la nostra ambició, la tornem a rebaixar arran de terra una vegada i una altra fent el paper de víctimes. I ja se sap que les víctimes, a banda de generar pena i compassió, mai no han mogut el món, i encara menys el món de la geopolítica.

A Dinamarca (com a la resta de països escandinaus), la desarticulació d’aquesta veu pròpia i assertiva que Catalunya havia anat teixint a l’exterior els darrers anys es nota d’una manera evident. No té res a veure la manera com es rebia la qüestió de Catalunya fa set mesos amb com es rep ara, per diverses raons. Per començar, fins a l’1 d’octubre el discurs de Catalunya era un discurs guanyador; teníem un objectiu, el referèndum, i un full de ruta clar i net del qual tothom estava al cas. El 15 de setembre, gairebé una vintena de diputats (entre ells dos ex-ministres) de set partits de tot l’espectre ideològic del parlament danès van signar una carta oberta exigint a Espanya que escoltés el clam dels catalans i les seves demandes democràtiques. En canvi, la carta que s’ha publicat aquesta setmana la signen vuit diputats de només tres partits, tots ells d’esquerres. Per què? D’una banda, perquè ara ja no guanyem; estem perdent i no enviem cap missatge clar més enllà del somiqueig (comprensible però insuficient) de la víctima. De la determinació que teníem el mes de setembre no n’ha quedat res.

Romeva es va presentar al hearing del 25 d’octubre davant la Comissió d’Afers Exteriors del Folketinget dient que segurament ben aviat aniria a la presó, cosa que ja no anticipava res de bo. I tothom sap com van anar les coses; el nostre govern no va moure ni un dit per defensar la República que havien promès que implementarien. D’altra banda, l’estat (que a mitjan setembre tot just havia començat a posar querelles) ara està reprimint de debò i no s’hi val a fer-hi bromes: portar-li la contrària ara té un pes i un risc molt més gran que aleshores, i més venint d’un país petit, avesat a una política exterior prudent i supeditada als països grans. A més, una cosa és donar suport a un país que es declara independent de manera creïble i seriosa, i una de molt diferent és ajudar aquest país a fer allò que els seus representants legítimament deien que volien fer però que al final ha resultat que no tenien clar, o que no ho volien ben bé, o vés a saber (alguns titulars i comentaris apareguts a la premsa danesa després de la no-declaració del dia 10 d’octubre són per emmarcar: ‘Ningú no entén què passa a Catalunya’, ‘Puigdemont ara canta el Knocking on Heaven’s Door‘, etc.). Sobretot quan ells ja tenen prou feina a gestionar els seus reptes interns, amb les Fèroe i Grenlàndia! I, en tercer lloc, l’absència d’una delegació oficial fa que els nostres interessos quedin soterrats. No hi ha una veu que vetlli, amb el pes i el crèdit d’una institució darrere, per la nostra agenda, sinó una multiplicació d’actors diversos que fa que el nostre missatge es perdi entre les agendes petites, de partit, del Folketinget. Defensar-nos és delicat i els qui ho fan sovint miren més pels seus interessos que pels nostres, com és lògic.

Això no vol dir que no tinguem la simpatia de bona part de l’opinió pública, sobretot arran de la detenció de Puigdemont a Alemanya després del seu periple per Finlàndia, Suècia i Dinamarca; per primera vegada, capçaleres daneses importants denuncien l’agenda conjunta entre el poder judicial i l’executiu espanyol per a perseguir els independentistes catalans. I no vol dir, tampoc, que en privat no tinguem la simpatia de diputats de pes. Un d’ells (influent, amb una trajectòria sòlida al govern danès i en l’escena europea) sempre em diu el mateix: ‘Estic convençut que un dia els catalans us en sortireu. Però és una lluita que heu de fer sols.’ És evident: si algun dia ens en sortim, serà perquè ho haurem volgut i lluitat nosaltres; ni Europa ni cap deus ex machina ens fiarà el que no ens hem fiat a nosaltres mateixos. Mentre això no ho tinguem clar, anem venuts. Correm el risc cada vegada més gran, en aquesta partida que ja és europea, de quedar ofegats entre els interessos dels uns i dels altres, en una falsa mediació on, tenint sort, recuperarem la vella autonomia en una Espanya que sabem que mai no cedirà en l’intent d’anihilar-nos.

En tot cas, aquí dalt continuem treballant (ara sense recursos, amb dificultats de coordinació, sense el respecte que inspira una delegació o un Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya), a l’espera que els nostres polítics perdin la por d’una vegada o –i això segurament és més realista– una nova generació veritablement preparada i valenta, que existeix, n’agafi el relleu.

Fa dies que hi penso: tot això que estem vivint, com ho explicarà la història? Hi rumio i, de vegades en veu alta, em dic que no ho veuré, que molts no ho veurem. Quants anys hauran de passar, trenta? Menys? En aquesta època és ‘història’ qualsevol cosa que hagi passat fa només cinc anys, o cinc mesos. Ja en tenim algunes cròniques publicades, com ara la del director d’aquest diari, però les coses, en diguem el procés o no, encara estan passant. Potser sí que veurem en deu anys què se’n diu. Ho llegirem en llibres i en premsa (digital i impresa si en queda) i ho veurem per la tele. Ens donaran explicacions del que ara no entenem i del que sabem positivament que s’ha manipulat. Ho sabrem gràcies a documents, converses i tweets (un munt de piulades) que ara ja s’estan conservant en arxius internacionals.

Ho sabrem i és ben probable que no ho reconeguem gaire. La república catalana que va existir durant vuit minuts la tardor del 2017 és el mite que es prepara per fer-nos companyia. Com a tants ha fet companyia la república que aquest 14 d’abril, aquest dissabte, avui, va ser proclamada amb alegria el 1931.

La història és una estranya. Vaig viure la mort de Franco a vint-i-un anys i tot el que va seguir des de llavors ha conformat de manera decisiva la meva vida adulta. Però no he tingut mai com ara la consciència d’estar vivint la història en present. Deu ser cosa de l’edat, com si la vida em donés una altra ocasió d’assistir a una catarsi col·lectiva. També, a lluites internes entre els polítics del procés difícils d’entendre i d’avaluar, ja veurem com ho fa la història. Sobretot, assistim a una ratificació que l’estat és una bèstia sense retop que confirma que la història –aquesta estranya que així anomenem– acostuma a decantar-se del cantó de la bèstia. Sense que li importi gaire la generositat de les dones i els homes i els joves i els vells del carrer que la fan.

Però, què dius, desgraciada –m’avisa la veu de la consciència. A què treu cap, aquesta divagació futurista, amb les bestieses que passen—m’insisteix. Li dono la raó, és clar. Aquest és un article de diari, o sigui que anem als fets.

Hem vist moltes coses grosses aquesta setmana, una setmana més n’hem vist. L’estat criminalitza tot allò que li convé, i ara mateix li convé qualsevol cosa. No pot tolerar que hi hagi una gent que es digui CDR, sent la R de república. Ni cantants que acusin ni artistes que parlin de presos polítics ni una dona que faci piulades polítiques ni posar una pancarta al balcó contra la policia ni tallar un carrer ni deturar una autopista ni dir certes coses, les que siguin. Parlar és ara tibar la corda, delinquir. La llista de delictes s’eixampla a cada segon i tots són ‘terrorisme’. Ens ho va advertir no fa pas gaire un antic ministre socialista dels que van fer el GAL (per als més joves: el terrorisme d’estat dels anys 80): l’estat sap que tot això d’ara ho pagarà car però ho farà i en pagarà el preu que convingui. I tant que sí, ja ho està fent.

14 d’abril. La mateixa setmana que el senat espanyol veta la possibilitat que el govern de l’estat impulsi un congrés d’historiadors que clarifiqui què va passar a Gernika fa vuitanta anys. Vuit dècades i encara no hi ha manera que el govern de l’estat assumeixi l’estudi del que va ser el primer bombardament sistemàtic d’una població civil en temps de guerra. Al·lega que no pot ser parcial (!) i s’haurien d’estudiar moltes altres coses. Facin-ho. No veig la necessitat que els historiadors hagin de ser convocats per l’estat, poden fer la feina igualment i de fet la fan. Quina barra, el senat. Té pebrots que la proposició l’hagi presentada el grup socialista, que durant els anys que va governar no va tallar els fons a la fundació que porta el nom del dictador.

El fet simptomàtic és el no. No i no. Doncs no ha estat l’únic: tampoc no s’impulsarà el reconeixement del Camp de la Bota barceloní, a la ratlla de Sant Adrià, on ara hi ha el Fòrum. S’hi van afusellar 1.700 persones.

És la història, una part grossa de la història. No em vull imaginar quant de temps haurà de passar per a aclarir el que ara estem vivint. La història és una estranya i els dies que duraran anys –per dir-ho amb el títol d’un llibre sobre l’1-O acabat d’editar– duraran, en efecte, molts anys.